Dissabte 19 de novembre, jornada de reflexió electoral, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, va oferir una xerrada de formació organitzada per Càritas Arxiprestal de la zona del Cardener a la sala gran de la parròquia de Solsona.
Pobresa més greu: pobresa alimentària
En primer lloc Oliveres va mencionar el problema més greu de la humanitat: 80.000 persones moren de fam al dia. Representa molt més que els grans terratrèmols d'Haití (360.000 persones en total) o del Japó (200.000 persones). En un mes moren de gana al món 2.400.000 persones i, a l'any, més de 25 milions de persones. Segons Arcadi Oliveres és la realitat més crua ja que la FAO va determinar el 2008 que amb 50.000 milions de dòlars l'any se solucionaria aquest problema.
Els governs no van voler fer front a la mort indigna de 80.000 persones al dia però sí que han ajudat als bancs i a les caixes del món en els últims 3 anys en una quantitat de 4,6 bilions de dòlars, quantitat amb la qual es podria solucionar el problema de la fam al món, amb les xifres actuals, durant 92 anys.
Per què passen aquests escàndols segons Oliveres? Perquè els que donen diners als bancs i els que els reben són els mateixos.
Crisi d'aquí: 5 milions d'aturats i pobresa cada cop més gran
Falta feina i s'estan aplicant retallades. Malgrat això, segons Arcadi Oliveres cada any el frau fiscal se situa en 80.000 milions d'euros a Espanya. Pagar les pensions de tot tipus a Espanya costa 110.000 milions d'euros l'any. Per tant, si es recuperés diners del frau fiscal, la renda dels pensionistes podria augmentar un 60%, per exemple.
Qui paga menys impostos? Els més rics. Les grans fortunes són els que paguen menys perquè tenen els diners en paradisos fiscals o invertits en Sicavs amb un 1% d'impostos cada any. Segons Oliveres, l'impost sobre beneficis és evadit en un 20% per les 35 grans empreses espanyoles, les de l'IBEX, que tan sols paguen un 10%.
Qui finança la campanya dels polítics? Els bancs. Per aquest motiu els polítics sempre protegeixen els bancs segons el president de Justícia i Pau.
Els 1300 milions d'euros que l'estat s'ha estalviat congelant les pensions els ha gastat en 1300 milions d'euros per a la construcció d'un avió de guerra europeu.
Oliveres creu que s'ha ajudat a la banca molt malament. Segons Oliveres calia deixar caure als bancs, com per exemple, Caja Castilla la Mancha que va rebre un suport de 3.500 milions d'euros de tots. Però qui són els responsables del banc? Persones vinculades als dos grans partits estatals. Es demostra, una vegada més, segons Oliveres, que qui dóna i qui rep els diners són els mateixos.
Per Arcadi Oliveres la solució passa per apostar cada dia més per la banca ètica ja que els bancs grans i mitjans conniveixen amb poders polítics i armamentístics.
Solució a l'atur? Repartiment de feina
França va adoptar una llei fa 12 anys en què es regulava el mercat laboral de la següent manera. De les 40 hores setmanals, es passava a 35. Per tant, en passar-se de 8 a 7 hores al dia, en 2 mesos França va fer desaparèixer 1,7 milions d'aturats que tenia en aquell moment.
Per tant, la solució és senzilla però cap partit català o espanyol la proposa: repartir la feina que hi ha. Camí de solidaritat.
Aquest pas el pot fer el govern però també el poden fer treballadors i empreses. Oliveres va explicar que una empresa de Mondragon (Guipúscoa), el 1983 volia acomiadar el 15% de la plantilla per no fer fallida. En canvi, la solució va ser reduir el 15% de massa salarial i ningú no va anar al carrer. Els 35.000 treballadors van mantenir la feina i actualment han crescut fins als 110.000. És, ara mateix, la cooperativa més gran d'Europa.
A més, per Oliveres, és important com es distribueix la forquilla salarial. És a dir, el que cobra més de l'empresa cobra 3 vegades més que el que cobra menys? General Motors, que va fer fallida, tenia una forquilla de sous de 1 a 750. Per tant, qui cobrava més, cobrava 750 vegades més que el que cobrava menys. No obstant això, el govern, amb diners dels nord-americans, va ajudar General Motors amb 50.000 milions, precisament el que costa la lluita contra la fam al món durant un any perquè no mori ningú de gana al dia.
3 reflexions abans del debat amb els assistents
1- El món ha de funcionar amb justícia, salari i pensions dignes. Benvinguda sigui Càritas en aquests moments.
2- No es pot tornar a un creixement boig. En els últims 50 anys s'han fet bestieses, s'ha esgotat el 70% del petroli, s'ha destruït la capa d'ozó...
Crisi vol dir dificultat i oportunitat. Oportunitat per canviar de model, que sol ser una rectificació de l'anterior i no un canvi total.
Fins el 1986 de tot el que els habitants del món destruïen, el planeta ho refeia l'any següent. Ara ja no pot. No podem seguir consumint com ho fem. Ens cal més austeritat als països rics.
3- No podem pagar la crisi amb els immigrants. No tenim raó de despreciar-los perquè el planeta és de tothom. Espanya és un país envellit i els immigrants han estat vitals per omplir un forat de natalitat que afectava a persones de mitjana edat (que són qui mantenen jubilats i nens).
La immigració ens convé. A més, el saldo a favor econòmicament també reporta a l'estat 105 euros per càpita. La immigració és un tresor que enriqueix les nostres cultures per sempre.
Solució a l'euro? Tenir dos tipus d'euros
Un euro pels països com Alemanya, Holanda, Àustria, etc. I un altre euro per Portugal, Espanya, Itàlia... És l'única bona solució a la crisi de la moneda. L'euro és una barbaritat. Que Alemanya i Grècia tinguin la mateixa moneda és una aberració.
Fòrum social mundial
Es va iniciar el 2001 i ha aportat nombroses solucions. La crisi més greu és la de valors i el consumisme al que ens aboquen els mitjans de comunicació.
Crisi del deute
Hi ha uns límits de dèficit (3% del PIB) i de deute (60% del PIB). Qui supera aquests límits està en crisi del deute. A més, qui determina la prima de risc són empreses privades, tres agències de qualificació que no haurien de ser privades sinó públiques.
El 15 M
Tindrà continuïtat i llarg recorregut. Ara bé, el moviment ja no es concentrarà en places sinó en barris i en petit comitè. Oliveres espera que no cometin l'error dels verds alemanys que va ser entrar en política. El 15 M ha de ser un grup d'idees i de pressió social.
Solucions?
Repartir el treball i renunciar a una part del nostre consum. Cadascú de nosaltres consumeix 85 vegades més que una persona de Bolívia. Això no es pot aguantar. Cada espanyol treballa 10,2 hores al dia de mitjana. Si s'anés a una jornada de 7 hores diàrias s'acabaria l'atur elevat.
Arcadi Oliveres i els assistents van mantenir un intercanvi d'impressions i preguntes al final. Va ser una jornada constructiva i necessària per a la quarantena de persones assistents, que van valorar l'acte molt positivament i van agrair l'esforç d'Arcadi Oliveres i de Càritas en bé de la justícia i la pau.