La confiança, aquesta paraula tan important. Quantes vegades ens sentim frustrats? Quantes vegades perdem la confiança o sentim que ens han perdut la confiança? Jesús, que era Déu, crida a la creu en aquest sentit: Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?
El crit de Jesús és el crit de moltes persones que no entenen el món, que no entenen la seva situació, que viuen sofrint i sofreixen vivint. Però malgrat tot, Déu confia en ells. Déu confia en tu. Déu no t'abandona. Quan Jesús se sent abandonat, està a punt de morir, però aquesta mort es convertirà ràpidament en vida. Jesús, Déu veritable i home veritable, no ve al món a portar angoixa, ve a portar un amor tan gran que es dóna. Ve a donar-nos vida per sempre. Jesús ens ve a rescatar de la mort.
La creu és la nostra força, és l'amor al límit, és estimar als enemics, és perdonar als que ens ofenen, és buscar la justícia, és corregir-se, és ser humils, és rectificar... Quantes vegades sentim que fallem o que defallim? Quantes vegades sentim que les coses no van com esperaríem? Els plans humans són diferents als plans divins. No sabem la voluntat de Déu quina és, només humilment la podem viure estant en la presència de Déu, confiant en ell.
Si som pobres d'esperit, què ens pot fer por? Déu és amb nosaltres dia a dia, ens ha deixat el seu Sant Esperit i encara que sentim que ningú no ens estima, encara que sentim l'abandó de Déu, Déu és amb nosaltres. Jesús és l'exemple total i nosaltres hem de ser els deixebles que ens deixem guiar per l'exemple del Crist.
Crist ha vençut la mort per amor i vol amor, no sacrificis, vol que estimem no per obligació o per què toca, o per què hem de complir un horari. Vol amor. No li importen els números a Déu, li importa l'amor i d'això és el que ens hem d'examinar per ser més bons cristians, per entendre i per estimar en la dimensió de la creu. Jesús és l'exemple, el camí, la veritat, la vida.