Llibres d'autoajuda

Un amic em deia que llegint Paulo Coelho sempre et queden ganes d'alguna cosa més, que no n'hi ha prou, que no acaba de saciar. Sembla el mateix quan llegeixes algun dels molts llibres d'autoajuda, que estan bé en general, però que hi falta alguna cosa, algun element. Presenten coses positives però descuiden que hi ha mil circumstàncies que no depenen de nosaltres.

Igualment, hi ha molts llibres d'autoajuda que parlen de l'èxit i de com aconseguir-lo. Però, què és l'èxit? És aconseguir diners, fama, plaers, prestigi? O bé és estimar i sentir-se estimat? I estimar i sentir-se estimat per què i per qui? On rau l'essència del veritable èxit?

Hi ha un element que molts llibres d'autoajuda obliden i que per mi és l'essencial: Déu. I també la creu. Si no tenim present a Déu i no tenim present la creu, com podem entendre la nostra vida i entendre el que ens passa? En Jesús hi veiem Déu i hi veiem com es viu la creu. En la nostra vida si hi ha Déu, la nostra creu serà viscuda d'una altra manera. Sempre portarem una creu o altra però recordant-nos de la creu de Jesús, la nostra es farà més suportable i la podrem oferir per a la conversió dels tristos i la perseverança dels justos. Tots en coneixem de tristos i de perseverants. Per tant, la creu pendrà un sentit nou per nosaltres i es convertirà en un senyal joiós d'amor.

Per això, els llibres d'autoajuda, que poden fer bé, si obvien a Déu cauen en la més gran temptació, oblidar-se de Déu. Aquesta és la temptació capital. Perquè en Déu hi ha el bé suprem i l'home no viu només de pa. Si la persona només s'alimenta, li falta alguna cosa. El comunisme va fracassar per això, per pensar que amb la matèria n'hi havia prou. Però la matèria, sense Déu, sense l'amor, acaba sent insuficient, massa insuficient. Déu hi ha de ser, Jesús és qui ens ho fa veure clar. I amb la seva creu ha salvat el món. Qui es fa deixeble de Jesús no caminarà a les fosques.

Diu el llibre de Kempis "Imitació de Crist" unes frases que em semblen concloents ja en el primer capítol: "Vanitat de vanitats, tot és en va (Coh 1, 2) excepte estimar i servir només a Déu. En això consisteix la més gran saviesa: dirigir la vida cap als valors trascendents despreciant els que el món considera importants."