En un clima d'eufòria i d'alegria és fàcil i joiós viure la fe, però la fe pot ser posada a prova. Ens diu el Catecisme (n. 164) que la fe sovint és viscuda en la foscor. El món on vivim, sovint sembla molt lluny d'allò que la fe ens assegura; les experiències del mal i del dolor, de les injustícies i de la mort, sembla que contradiguin la Bona Nova; poden fer trontollar la fe i ser-li una temptació.
I què fer quan la nostra fe trontolla? És llavors quan cal girar-nos "cap als testimonis de la fe: Abraham, que va creure esperant contra tota esperança (Rm 4,18); la Mare de Déu, que, "en la peregrinació de la fe, va arribar fins a la nit de la fe, en comunió amb el sofriment del seu Fill i durant la nit de la seva sepultura; i tants i tants testimonis de fe: "Envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, deixem tota càrrega i el pecat que ens assetja, i, sofrint amb paciència, correguem la cursa que tenim proposada, amb la mirada fixa en el qui ha instituït la nostra fe i la duu a terme, Jesús (He 12,1-2). (CEC 165)