Gratitud

"Tots som imatges de Déu, fills de Déu, redimits amb la sang de Jesucrist i destinats per al cel" (A. 358). Així de clar es mostrava sant Antoni M. Claret. L'ànima humana, però, desagraïda, té una inclinació cap al pecat i cap a allò que pertany al món. Té tres amors, que si no vigila, l'enfonsen. Són l'amor a les riqueses, als honors i als plaers. Aquests són els amors que haurien de ser relatius, però es poden fer tan grans, tan dominants, que s'oblidi la nostra ànima d'agrair indefallentment qui ens ha donat la vida i, per tant, s'oblidi de quin és l'exemple de Jesús i què hem de fer a partir del seu exemple.

Així, el compromís amb el món prové del compromís de Déu amb el món. Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell. Per tant, l'agraïment de les persones ha de ser total i el compromís cap a les persones, especialment envers les que més sofreixen, generós.

Hem de ser agraïts en tot. Cada dia és un regal pel qual hem de donar gràcies. Ser agraït és ser humil. L'orgullós no és agraït, es queixa. En canvi, l'agraït és tan humil, que si alguna cosa el molesta, sap com ha de parlar per no ferir.

La gratitud, com totes les virtuts, va molt lligada a la humilitat. Ser agraït és ser portador d'alegria. El somriure del qual s'acompanya un gràcies pot ser l'estímul més gran per aquell que ha fet un bé. Donar és preferible que rebre, però si rebem, rebem amb agraïment.

L'Eucaristia, acció de gràcies total, és un moment especial per ser agraïts. Jesús se'ns mostra altra vegada. Per tant, la missa ha de ser per nosaltres l'oració preferent. Hem de prestar-hi la màxima atenció. L'Eucaristia, sagrament de la caritat, ens impulsa a l'amor cap als altres.

Gràcies Senyor per mostrar-nos el camí, la veritat i la vida. Igualment, gràcies Senyor per l'Església. Gràcies a ella ens podem reconciliar amb Vós, us podem trobar a Vós en l'Eucaristia i podem rebre d'ella allò que ens falta.