En l'Evangeli de Mateu 17, 22-27 ens trobem davant dos signes clars. Un, la realitat de la tristesa humana. La mort ens entristeix malgrat que Jesús ressusciti. Diu que els deixebles "es van entristir molt". També ens passa a nosaltres a vegades, caminem tristos malgrat pels dolors que coneixem, per les morts conegudes o desconegudes, malgrat saber la realitat de la resurrecció. Som com els deixebles. Però Jesús ens dóna esperança. Per això, malgrat les foscors cal que demanem: "Senyor, doneu-nos més fe", "Senyor, doneu-nos més llum".
Per altra banda, davant les nostres obligacions tributàries, podem experimentar dificultats. No tenim el suficient per pagar un deute. Per això l'Evangeli d'avui, amb una solució sorprenent de Jesús, ens invita a la confiança en Ell. És el factor Déu. Déu pot obrir-nos una llum que nosaltres no comptaríem. Dos més dos quatre. Però Déu més dos més dos? Encomanem-nos també a Déu en aquest sentit. Quan tinguem problemes amb les nostres obligacions diguem al Senyor: "Què puc fer Senyor? Què puc fer?". Segur que Jesús, amb la seva bondat misericordiosa, ens obrirà un camí que no comptàvem, ens donarà una llum precisa, més senzilla de la que nosaltres ens haguéssim pogut imaginar.
Comptar amb Déu no és una manera interessada de viure la fe, és la humilitat necessària per viure-la. Sense humilitat, el nostre cor es transforma en una mena de déu, que pensa que es pot aguantar per ell mateix, però la realitat demostra que la supèrbia només porta a una gran caiguda, sempre, també, insospitada.