En un moment en què tothom parla de lideratges, o de manca de lideratges, la lectura atenta del llibre "El criterio" de Jaume Balmes, ens dóna pistes del fer de les societats. Tradueixo:
"Es diria que els grans exèrcits han deixat d'existir i que cadascú marxa pel seu cantó. Però no us feu il·lusions, els exèrcits existeixen malgrat aquest desordre. Tothom sap bé al qual pertany. Si deserten de l'un, s'uniran a l'altre. I quan es vegin entre espasa i paret, tots es replegaran en la direcció on saben que hi ha el cos principal, per cobrir la seva retirada".
En aquest article, val la pena afegir el que Balmes diu sobre el pensar:
"No admeti idea sense analitzar, ni proposició sense discutir, ni raonament sense examinar, ni regla sense comprovar. Formi's una ciència pròpia, que li pertanyi com la seva sang, que no sigui una simple recitació d'allò llegit, sinó el fruit d'allò que ha observat i pensat".
I ja no cal dir que considero imprescindible incloure en aquest punt el que el vigatà esmentava sobre la prudència:
"En el bon ordre del pensament filosòfic hi entra una gran part de prudència. Aquesta prudència és de molt difícil adquisició. És també el costós fruit d'amargs i repetits desenganys."