El nostre món ens promet èxits si... però malgrat tot, no tenim res assegurat. Som fràgils. Hem intentat una i mil vegades assolir objectius, però pel camí hem perdut coses més valuoses. Què en treu l'home de guanyar el món si perd la seva ànima? Què en treu una persona de triomfar en una empresa, si es trenca la família? Què en treu una persona d'aconseguir plaers si queda com buida per dins? Quantes vegades ens hem sentit desenganyats? Quantes vegades una notícia ens ha deixat en fora de joc? Com podem reconstruir-nos després de tants miralls trencats?
La lògica humana és dèbil. Podem fer càlculs però poques vegades es compleixen. Què podem fer? Quin és el sentit de la nostra vida? Els llibres d'autoajuda no sacien la nostra set profunda. Estem fets per l'amor i l'amor està fet nosaltres.
I si és així, per què és més feliç si un pensa en "donar" que en "tenir"? Per què el nostre món més com és? Qui ens saciarà?
Podem obrir-nos a la possibilitat que hi ha algú que ens estima incondicionalment? Podem dir a un tal Jesús: Jesús, si existeixes et vull conèixer? Podem tenir aquesta humilitat? De fet, no hi perdem res. Després de tants fracassos, ja no ve d'un. Com més anys passen, més ferides acumulem. I, malgrat tot, algunes persones ens expliquen que, després de conèixer Jesús, els ha passat com l'home que troba un tresor amagat en un camp. Ven tot el que té i se'n va a buscar aquest tresor? Què té Jesús que no tinguin altres personatges de la història? Per què ha transformat tantes vides i en segueix transformant?
Diu la carta de Joan que "Qui no estima, continua mort". És que no hem estimat nosaltres? Per què Vittorio Messori va canviar el seu parè? "Pensava que qualsevol dimensió religiosa pertanyia a un món passat, al qual un jove modern com jo no podia prendre seriosament. (...) L'Evangeli era per mi un objecte desconegut: mai l'havia obert malgrat tenir-lo a la meva biblioteca, perquè pensava que formava part del folklore oriental, del mite i de la llegenda."
"Quan, en reflexionar sobre l'Evangeli per intentar conèixer millor el missatge de Jesús, em vaig adonar que el Déu de Jesús és un Déu que va voler necessitar als homes, que no va voler fer-ho tot sol, sinó que va voler confiar el seu missatge i els signes de la gràcia -els sagraments- a una comunitat humana. És a dir, si un reflexiona bé, accepta l'Església no perquè l'estimi, sinó perquè forma part del projecte de Déu. M'ha constat molts anys però ara estic convençut que sense la mediació d'un grup humà, en el fons no ens prendríem seriosament la mediació de Jesús."
Sí, és veritat, sols no podem caminar. Necessitem algú que ja hagi fet el camí abans. Diu Mons. Xavier Novell a "Carta a los jóvenes": "Si no tens un bon guia que t'ajudi a caminar, que et faci descobrir un atractiu i una certesa cada vegada més grans, i que t'animi quan et sentis temptat a abandonar, estàs perdut".
Sols res no podem, i menys després de tants desenganys, de tants dolors i de tants fracassos. Però Jesús és capaç de renovar-nos per dins, d'ajuntar la nostra fragilitat i de donar-nos un cor nou i una mirada nova. Fixeu-vos què diu Jesús a Nicodem a l'Evangeli de Joan:
"De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.
--Com pot ser tot això?
Jesús li respongué:
--I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens? Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem i donem testimoni d'allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure'm quan us parli de les celestials? Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home.
I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.
La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.