La meva ignorància feia que no sabés que el fill d'Arcadi Oliveras hagués traspassat. Al cel sigui. El meu condol a l'Arcadi i a tota la família. He llegit la notícia al Periódico fa uns moments. Estic colpit. Un càncer se l'ha endut als 27 anys, a la flor de la vida i acabat de casar. Ho lamento amb tot el cor i amb tota la meva ànima. La vida és breu, a vegades massa, i el dolor malauradament massa fort. No l'entenem massa. Jesús a la creu va morir injustament i amb massa dolor. És un misteri el mal i no tenim res garantit en aquesta vida. Tot ho haurem de deixar. Potser per això, les paraules que he llegit aquesta tarda de la primera carta de Pere tenen una nova força:
"Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu s'enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. Per això, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments. I, després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna, us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur. D'ell és el poder per sempre. Amén."