dimecres, de juny 29, 2011

Algunes bones frases de "Tu pots" de Joaquín Lorente

Heus aquí algunes de les millors frases del llibre "Tu pots" de Joaquín Lorente:

1 De tant en tant hem de prendre decisions marcades per la transcendència, perquè sentim que l'encert o l'error ens poden configurar els perfils de la vida.

2 En un entorn de llibertat, ningú no fa camí sense un benefici ni decideix fer cap esforç sense un premi.

3 Només tenim un temps i una energia.

4 Arreu del món són comptats els nuclis de poder capaços de preguntar formalment als acòlits, seguidors o empleats: "Què faries per millorar el teu entorn més immediat?".

5 Amb ben poques paraules, de vegades afermades per una imatge intel·ligible a l'instant que dóna suport a una idea, som capaços de transmetre novetat, canvi, avantatge, solució o resposta.

6 Les classes mitjanes són el triomf de l'equilibri entre el capitalisme i l'humanisme, perquè apaivaga el primer, mentre que confereix pragmatisme al segon.

7 Al món laboral no hi ha res que contregui més ràpidament que un cervell ignorat. Ningú no coneix els límits d'un cervell estimulat.

8 La plantilla contracta persones. El lideratge potencia cervells.

9 Per a qui té el virus de sortir-se'n, qualsevol esforç no li comporta cap mena d'inconvenient.

10 Els èxits de llarg recorregut només s'aconsegueixen quan un es grava al cervell la possibilitat permanent d'aparició de problemes.

dimarts, de juny 28, 2011

Bones notícies per aquells que no poden pagar la hipoteca

president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat en el debat de política general mesures per als que pateixen situacions d'impagament de la hipoteca. S'elevarà la quantitat no embargable a 961 euros, és a dir, el 50% més del salari mínim interprofessional (SMI). A més, aquest import s'incrementarà en un 30% del SMI per cada membre de la família que no disposi d'ingressos propis regulars. Per tant, si en una família hi ha dos membres en aquesta situació la quantitat no embargable s'elevarà a 1350 euros.

En el primer trimestre de l'any 2011 els desnonaments han crescut en més d'un 36%, arribant als més de 15.000 arreu de l'estat.

Mesures pels autònoms i empresaris que no cobren
L'executiu posarà en marxa una línia ICO per tal que els empresaris i autònoms que tenen impagats d'entitats locals, puguin cobrar.

Aquestes són les mesures més destacades que s'han desprès del debat de política general d'avui en les intervencions del president. Per cert, un debat marcat per la insistència de Rajoy en què cal convocar eleccions perquè Espanya recuperi la confiança dels mercats. Zapatero y Rajoy s'han enfrontat mitjançant un ball de xifres estèril de cara al futur i mancat de més mesures que incentivin l'economia i generin confiança entre els ciutadans. Seguidament, el líder de CiU al congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha lamentat "els errors i les negligències que s'han comès" i ha proposat un pacte del treball basat en tres eixos: polítiques actives, negociació col·lectiva i programa extraordinari per a la creació de treball a curt termini. Per l'interès del lector i per concretar, reprodueixo les mesures que ha proposat Duran:

"El objetivo es uno: volver a crear empleo y en particular para los jóvenes. Para ello es preciso:

Que las empresas pierdan el miedo a contratar.

Que cuando alguien pierde el empleo sean más importantes las ayudas para volver a encontrar otro empleo (formación, acompañamiento, …) que el simple pago de la indemnización o la prestación por desempleo.

Que las empresas apuesten por el contrato indefinido. No obstante, si la coyuntura económica es desfavorable la flexibilidad de ajuste de plantillas debe ser mayor que la que hoy rige con el contrato fijo.

Que los salarios se vinculen a productividad y no solo a inflación.

Que estimulemos más y mejor el empleo indefinido a tiempo parcial, como vía para el reparto del empleo. En España sólo el 13% de los contratos es a tiempo parcial. En Alemania, Francia, Dinamarca, Gran Bretaña, Suecia, Noruega nos doblan y en Holanda alcanza un 48% (y su tasa de paro en abril era del 4,2%). Trabajamos más y producimos menos y encima impedimos con lo irracional de nuestros horarios, conciliar trabajo y familia. Más reparto del trabajo y racionalización de horarios de una vez.

Que estimulemos también el teletrabajo.

Que exista una mayor flexibilidad interna, regulada en los convenios, y una mayor prevalencia de los convenios autonómicos y de empresa.

Que se prevea, instrumentos eficaces de ayuda a los jóvenes que deseen crear su propio empleo. Ayudémosles a crear su empleo con ayudas financieras, fiscales y exenciones de la Seguridad Social.

Que se estimule al autoemprendedor. O sea Sr. Presidente, lo que se hace en Francia, donde se ha incrementado en un 4% el número de autónomos, mientras aquí se ha disminuido un 2%. La ley francesa protege al patrimonio familiar de tal manera que no quede afectado por el negocio; establece una contabilidad y trámite muy simple para empresas hasta 20 trabajadores; pueden acogerse a un “forfait” para el pago de cargas y prestaciones sociales y otros impuestos que no pagan en los meses que no tienen ventas, aunque conservan protecciones y prestaciones, etc…."

Un home que sempre sumava: Ignasi Salvat

Em sembla important reproduir l'homilia en el funeral d'aquest "home que sempre sumava". El meu condol als jesuïtes per la pèrdua. Al cel sigui.

"Apassionat per Jesús": homilia en el funeral per Ignasi Salvat

Aquest dissabte 25 de juny, el centre de Borja de Sant Cugat del Vallès va acollir el funeral per Ignasi Salvat, jesuïta, que va morir aquest divendres a Barcelona. La cerimònia va estar presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull i concelebrada pel bisbe emèrit de Solsona, Jaume Traserra; el Provincial dels Jesuïtes de Catalunya, Lluís Magriñà; el Superior de la Comunitat de Jesuïtes del Sagrat Cor, Pere Borràs; el Superior del Centre Borja de Sant Cugat, Francesc Xicoy; i diversos companys jesuïtes, sacerdots i religiosos.

El P. Pere Borràs, Superior de la Comunitat de Jesuïtes on residia actualment el P. Salvat, fou l'encarregat de pronunciar l'homilia, que reproduïm a continuació.

"Avui acomiadem a l'Ignasi en el marc de l'Eucaristia amb representació dels molts amics i amigues que ha tingut i té. Era la paraula preferida de l'Ignasi: amic, amiga. Moltes persones m'han dit, aquests dies: era el meu amic. L'Ignasi desmenteix la teoria que d'amics se'n tenen pocs i coneguts molts: era amic de molts i de moltes. Donar la vida pels meus amics, deia el Senyor Jesús.

Però quin era el secret del seu tarannà personal optimista? Malatissament optimista. Un home que sempre sumava, mai restava. Un home proper, intel.ligent, dinàmic, positiu, profundament jesuïta. Deixeu-me dir algunes paraules.

No es pot entendre l'Ignasi sense la persona de Jesús. I potser diria que em costa entendre Jesús sense el testimoni de l'Ignasi.

Al Pare Arrupe li van preguntar un dia qui era Jesús per a ell i va respondre: TOT. Qui era Jesús per l'Ignasi: TOT. Els textos que hem escollit per a l'Eucaristia d'avui són els textos més citats per ell. Totes les seves qualitats, com les de Pau en el text de Filipencs, les considerava "escombraries" comparades amb l'amor de Déu manifestat en Crist Jesús. No té color. Era un apassionat de Jesús. Aquell que ha vingut a donar la vida, que ha entregat la vida fins a l'extrem, aquell que dóna la vida pels seus amcis.

Li agrada citar el text del testimoni d'aquell monjo de Montserrat que, parlant de l'estada de Sant Ignasi al Monestir, deia: "Aquell pelegrí era boig per Nostre Senyor Jesucrist". Ignasi de Loiola, Pedro Arrupe,... les persones que més admirava i volia imitar eren com ell apassionats per Nostre Senyor Jesúcrist. I viscudes en companyia de Jesús, servint en missió universal.

L'Ignasi sempre deia que la vida li va ensenyar la pedagogia de la comprensió: posar-se a la pell de l'altre. Era un home apassionat i sovint impulsiu, que feia un gran esforç ascètic i, alhora, amorós. Fou una persona de caràcter fort. Una difícil síntesi per escoltar, animar, encoratjar, crear una atmosfera de confiança i disponibilitat. No admetia generalitzacions.

El seu camp d'acció era la mateixa vida. La vida humana que és la vida de Déu. Era un aprenent de tot. Era un mestre que sempre aprenia i ho deia. De les parelles, del CPM, de les reunions, dels seminaris, patronats, viatges, vinculacions. Sempre encoratjant. Sempre aprenent. Sovint preguntant. Mai dogmatitzant. La parella és un procés. La fe es un procés. L'Ignasi era un home de diàleg. Un home de fidelitats. Moltes fidelitats.

Defensà la profunda vinculació entre la fe cristiana i la justícia. La justícia que brolla de la fe. La fe en aquell que fou víctima i, alhora, alliberador dels més pobres i abandonats. Que morí en creu i que ara està present en els crucificats de la terra. I sempre una persona de reflexió, d'estudi, de treball intel.lectual. Marcat profundament per la moral de la vida i del Dret al servei de l'alliberament de les persones.

Els seus amors eren múltiples: la Companyia de Jesús, el CPM, Cristianisme i Justícia, Intermón, la moral social, la moral familiar, el Dret Canònic, el futbol, el cinema, les parelles, l'educació dels joves, ESADE, l'IQS, la Ramon Llull, el Casal Loiola, l'Institut Borja de Bioètica, el Tribunal Eclesiàstic, l'experiència parroquial a Terrassa, els mitjans de comunicació... Tot sumava, tot era motiu d'alliberament. Tot era camp de missió. Déu és amor. En l'amor no hi cap el temor, la por... Tot era camp de missió. La missió de Jesús i el Regne. Per ell ho deixo tot. I ho guanyo tot.

L'Eucaristia era la font de la seva vida. Mai no la deixava. I la pregària personal i la litúrgia de les hores. I va morir com va viure. Envoltat dels seus amics. Recordant-nos a Jesús i els seus amics. Ensenyant, escoltant, celebrant l'Eucaristia, la font de la seva vida.

Sé que m'estàs dient: Pere, t'has passat! I jo li contesto, en nom de tots: Gràcies Ignasi, pel teu testimoni de fe, d'esperança i d'amor"

Homilia de Pere Borràs en el funeral d'Ignasi Salvat. Sant Cugat, 25 de juny de 2011.

dilluns, de juny 27, 2011

Dues preguntes per Arcadi Oliveres

La bústia, publicació mensual del Baix Llobregat Nord, va publicar una entrevista a Arcadi Oliveres. L'economista i president de Justícia i Pau va explicar que "s'hauria de capgirar tot", que "el capitalisme és suficientment pervers perquè l'hagin de canviar immediatament" i que seria "absolutament" sensat sortir de la zona euro. Aleshores jo li pregunto:

Si el capitalisme cal canviar-lo, quin sistema econòmic utilitzaria que fos més just i més eficient?

Si entrar a l'euro ha estat negatiu i sortir-ne podria ser una de les solucions, per què no hi ha partits importants euroescèptics? Per què la idea de sortir de l'euro no l'han manifestada ni ERC, ni CiU, ni SI, ni PSC, ni PP, ni ICV?

L'origen dels cursos o sopars Alpha que recolza Mons. Xavier Novell

El bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, ha implantat a la diòcesi els cursos o sopars Alpha. Què són? A qui van dirigits? Què provoquen? Quina és la seva finalitat?

En aquest article podeu llegir una mica de tot plegat. En ell s'explica:

"Treinta obispos católicos, principalmente de Latinoamérica, asistieron a la conferencia aunque cabe destacar la presencia del obispo de Solsona, monseñor Xavier Novell, el prelado más joven de España, que fue acompañado por una treintena de seglares de su diócesis que tienen la intención de implementar los cursos Alpha a la secularizada Solsona."

Notícia del bisbat de Solsona referent a l'assistència als cursos Alpha.

A continuació l'entrevista que li van fer a Divendres (TV3) a Mons. Xavier Novell, bisbe de Solsona:

divendres, de juny 24, 2011

Més optimisme, per favor, ens recomana Jordi Mercader

Em va fer molta gràcia quan, entrevistat per Buenafuente, a Emilio Duró l'anomenaven "Optimista bien informado". Avui, a el Periódico, Jordi Mercader, en l'article "Una mica d'optimisme, per favor", diu: "Ningú escolta ningú, però algú hauria de prestar atenció a Zapatero. El que diu i fa s'assembla molt al que farà i dirà Rajoy si guanya les eleccions. La gran diferència serà que llavors la maquinària mediàtica de la dreta pontificarà que ja tot va bé. I serà tan cert com ara".

I ressalta que el món creix al 4,5% cada any, "cosa que implica que hi ha una demanda per satisfer els mercats emergents". Per tant, Jordi Mercader afirma que cal apostar per l'exportació i aprofitar que, com diu Joan Trullén, "Espanya és, junt amb Alemanya, dels pocs països que no han perdut competitivitat exterior, i compta amb sectors amb una gran vitalitat com l'automòbil, la química, la farmàcia, la construcció maquinària i el turisme".

Hi podríem afegir, en coses que van pel bon camí, la música del nostre país. En un exquisit article publicat al Regió-7 d'avui, el poeta Carles Duarte enumera el munt de discs en català que estan reeixint gràcies a la bona resposta de públic i al talent emprat en tals treballs. A més, destaca la figura de Lluís Gendrau com a complement perfecte d'aquesta ebullició creativa: "No podem entendre aquesta vitalitat encomanadissa sense la labor del Grup Enderrock, amb Lluís Gendrau al capdavant, i les seves revistes Enderrock, Sons de la Mediterrània i Jazz que s'han convertit en referències fonamentals en els seus respectius camps musicals, com probablement ho serà el nou projecte 440Clàssica, que eixampla l'àmbit d'acció d'Enderrock cap a un sector ben actiu".

En definitiva, gràcies a Déu i a l'esforç de molts, no tot va malament. També vam constatar, ahir, en l'informe de Càritas Solsona, que si bé és cert que la crisi s'està aguditzant en sectors de la societat, també ho és que la solidaritat ha crecut proporcionalment. Per tant, malgrat tot i malgrat el dolor de molta gent, hi ha signes esperançadors que també cal explicar i exposar. José Carlos Diez, tanca el seu article a El Periódico d'avui d'aquesta manera: "Ahir vaig tenir un somni i era un relat de futur que tornarà a il·lusionar els ciutadans amb el projecte europeu. Ànims, que podem".

dimecres, de juny 22, 2011

Marc Tintoré i Codina vist per Narcís Jubany, Cardenal de Barcelona glossa del 17 de gener del 1988

Mons. Novell: Quan el plaer sexual no va unit a l'amor veritable, sempre deixa com un buit

El diari ABC ha fet una entrevista a Mons. Novell, bisbe de Solsona. La reprodueixo tot seguit:

Lo suyo con Cristo, ¿fue un flechazo?

-Me atraía su manera de vivir y me hice una propuesta: «De este, ¡yo me fío!».

-En esta sociedad laica, no se estila.

-Hoy no es noticia que en todas las Iglesias de España haya diez mil jóvenes que reciban al Espíritu Santo. Ni que un joven decida hacerse sacerdote, o ingresar en un convento.

-Sí son noticia los escándalos de abusos sexuales perpetrados por miembros de la Iglesia.

-No tiene interés que un perro muerda a un señor, y tiene interés mediático que un señor haya mordido a un perro. Dinámica de la hiperinformación.

-¿Hay ovejas descarriadas en el rebaño?

-Algunas. Todos, un poco, somos un poco descarriados y todos tenemos que volver cada día al redil, y renovar nuestra fidelidad a Cristo.

-¿Por qué hombre muerde a perro en la Iglesia?

-Eso no es una oveja descarriada. Eso es terrible. Un pastor, a quien el Señor le ha confiado una misión, se aprovecha para algo terrible: abusar de un niño. Eso es muy grave y tiene que ser extirpado de la Iglesia con toda claridad y contundencia.

-¿Vivimos con la muerte en los talones?

-Vivimos en una sociedad más de muerte que de vida. Catastrófica. Con una cantidad de abortos que hacen temblar. Se frivoliza sobre lo más sagrado: la vida. Vivimos heridos por el pecado.

-¿El pecado y el vicio han derrotado al amor?

-Hay gente que ama de un modo bellísimo, y matrimonios que son ejemplos de amor sincero. Pero es verdad también que se ha prostituido el amor de un modo tal que es difícil para un joven, hoy, llegar a comprender que el amor es algo realmente bello.

-¿Quién ha prostituido el amor?

-Hay una pulsión en el género humano, el deseo sexual, que si uno no lo humaniza pues es fácil que empiece por el derrotero de intentar descubrir qué es el placer venéreo, el placer sexual, y que le sepa a poco porque, en el fondo, el placer sexual, cuando no va unido al amor verdadero, siempre deja como vacío. El primer día quizás, no sé, debe ser cosa extraordinaria, pero por lo que he escuchado, me han contado, me han explicado, eso deriva a probar otras cosas porque no llena. Lo sexual habla del amor, y sin amor lo sexual queda como vacío.

-¿Quién destruye la familia?

-Una sociedad de libertad a ultranza sin objetivo. El querer «ser libre y hacer lo que me da la gana».

-¿El celibato es una gracia y una bendición?

-Así lo vivo, así lo he visto en tantísimos compañeros y sacerdotes mayores, que me han precedido. El celibato religioso o sacerdotal en la iglesia latina es, en gran parte, lo que explica la capacidad misionera inmensa, y también explica que la iglesia ortodoxa se haya quedado estancada y en recesión muy fuerte en sus mismos países de origen.

-¿Los ortodoxos viven como rajás?

-Una chica rumana me dijo: «Los curas en Rumanía, ¡qué gorrones! Las mejores casas, cochazos... ¿Por qué?» Le dije que cuando se tienen que mantener tres o cuatro hijos hay que «recoger» para no pillarse los dedos. «¿Quieres casarte?, pues paga tanto, ¿quiéres que te bendiga la casa?, pues paga tanto...». En cambio, el sacerdocio celibatario da una libertad y una pobreza, que permite la presentación de una Iglesia mucho más evangélica.

-¿Qué ideología tiene la Iglesia?

-Ninguna. Custodia a una persona que es capaz de cambiar los corazones de la gente.

-¿Qué sintió cuando unos chicos a los que usted les dio catequesis le invitaron a conocer su casa?

-Una gran tristeza. Tras recibir la confirmación, esos chicos no habían cambiado nada, y de un modo obsceno y provocador me desafiaban mostrándome un antro cutre donde insinuaban que allí tenían sus primeras experiencias sexuales.

-¿Cuál es el futuro de esa generación?

-El trabajo educa. Y las experiencias verdaderas de amor. Me temo que muchos se quedarán en la cuneta. El único que tiene solución verdadera es Cristo.

Abidal i la crisi

Lluís Serra, en un altre magnífic article, retrata el canvi de xip del lateral del Barça Éric Abidal. En què consisteix? Abidal explica: «A vegades pensem que hi ha coses que ens resulten útils per viure, però el més important és la família. He après a separar les coses i per això he venut tots els cotxes. Quan et toca viure una malaltia així es produeix un canvi de xip. Ara, m’estimo més utilitzar els diners d’aquests cotxes per invertir en hospitals, ajudar els nens o col·laborar amb associacions per investigar malalties.»

El final de l'article del Lluís Serra és per emmarcar:

"El Porsche, amb què anava als entrenaments a la Ciutat Esportiva, ha estat substituït per una furgoneta que ha comprat per viatjar sempre amb la seva dona i les seves filles. Segons el meu parer, aquest és un canvi fonamental. La vanitat de la vida, el col·leccionisme consumista de cotxes, els objectius crematístics centrats en la pròpia satisfacció... per a què? Ressonen les paraules evangèliques: «Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? (Mt 16,26). La malaltia, l’ombra d’una mort que aguaita així que bades, obre els ulls a la realitat espiritual de la vida. Abi ho sap per pròpia experiència, com moltes altres persones que han viscut situacions semblants. La seva vida té un sentit nou, que va més enllà d’èxits i riqueses."

"Qui pot estimar, pot viure eternament" (Marc Tintoré i Codina)

Aquesta era una de les grans frases, un dels versos, que vaig copsar d'una poesia que ja havia llegit molts anys abans. Marc Tintoré i Codina (1966-1986) l'havia escrit a poc més d'un any de la seva mort heroica. Va donar la vida per un amic amb el qual havien anat a enraonar i distreure's. El Marc volia donar-li una ajuda moral que semblava necessitar en un veler que malauradament va tombar i el qual només portava un salvavides que el Marc generosament va cedir a l'amic.

Aquest dilluns dia 20 em vaig trobar amb el seu pare, el Sr. Santiago Tintoré, cardiòleg de professió i actualment molt il·lusionat preparant la cinquena edició del llibre "Marc Tintoré i Codina, vida generosa, mort heroica". Les quatre edicions anteriors s'han esgotat i coincidirà la cinquena amb un aniversari ben especial: el 25è de l'entrega generosa d'un salvavides a un amic per tal que se salvés.

El Marc Tintoré i Codina és un testimoni preciós del nostre temps. Els valors que portava a dins eren tan profunds i tan generosos que ens recorden aquells versets magnífics de l'Evangeli de Sant Joan (15,13): "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics." El Marc ho va fer i el seu testimoni continua a gairebé 25 anys de la seva mort. L'aniversari serà el pròxim 8 de novembre. Segur que n'anirem parlant. L'exemple del Marc, però, ja s'ha vist reflectit en algun article a internet. Jacint Torrents, a les cartes d'un cristià tranquil, ens el defineix com un "Model per a joves". També li van dedicar el programa de ràdio "Aparador de poesia", conduït per Pius Morera, el passat 15 de desembre, el qual podeu escoltar. I Mn. Josep Maria Alimbau va dedicar dos programes del seu famós "Valors humans. Objectiu l'home" per parlar un dia amb els pares del Marc i un altre dia amb els seus amics. Fins i tot el Cardenal Narcís Jubany, en una glossa dominical del 1988 el va posar com a model dient: "Els actes heroics no s'improvisen mai; no surten del no-res. En unt erreny àrid i dur no apareixen mai les flors. El Marc era generós, senzill, amb un gran sentit de l'amistat, profundament humà, esportiu, d'una gran fortalesa moral, alegre i bon estudiant. Era també un gran creient! Tenia una immensa fe en Déu, com ho demostren els seus escrits íntims".

Aquests, però, només són alguns exemples. En trobarem molts més en el llibre que està preparant el doctor Tintoré juntament amb l'editorial Claret. Marcel M. Samarra Esteve va dir del Marc que va ser "aquell qui mai no va tenir por d'estimar, o el que és més, no va tenir por del compromís que significa estimar". Per això, el testimoni del Marc Tintoré i Codina el vaig incloure al petit llibre que vaig editar el 1998 "Intrèpids", perquè no va tenir por.

divendres, de juny 17, 2011

Més de 500 persones a Golmés per projectes de Mans Unides


Més de 500 persones van participar en el sopar solidari en benefici de Mans Unides celebrat al poliesportiu de Golmés. La recaptació anirà destinada a un projecte de la República de Benín, a l’África, per un programa de formació per a dones en nutrició i salut per reduir la mortalitat infantil. Després hi va haver un espectacular escala en hi-fi a càrrec de diversos voluntaris de Golmés, el Palau, Mollerussa i Sidamon.

Déu és trinitat, Mons. Xavier Novell

Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

La setmana passada acabàvem la cinquantena pasqual amb la gran solemnitat de la Pentecosta. Concloíem d’aquesta manera la contemplació dels misteris de Crist: naixement, baptisme, vida pública, passió, mort, resurrecció, aparicions als deixebles, ascensió. Celebràvem també l’enviament de l’Esperit Sant de part del Pare i del Fill als deixebles. Després d’haver celebrat tots aquests misteris estem en condicions, com l’Església naixent, de prendre consciència del misteri íntim de Déu: Déu és u i tri. El Déu únic i veritable és la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

La fe en Déu Trinitat no és fàcil, la nostra raó encaixa bé amb els esquemes religiosos de les cultures de tots els temps que a partir de la natura han imaginat o a un únic Déu creador o a una multitud de déus responsables de les diferents realitats creades. La fe en Déu Trinitat suposa un salt, un desbordament de la limitació de la nostra raó, només possible perquè Déu s’ha revelat personalment i s’ha manifestat com un Déu únic en tres persones divines.

Una dada que confirma el caràcter revelat de la idea de Déu Trinitat és el fet que els cristians que no han rebut conscientment el do de l’Esperit Sant tenen dificultats en creure en la Santíssima Trinitat. Fàcilment creuen que Déu és únic, és a dir, Déu Pare creador, que Jesús és el seu enviat sense que realment el confessin com a Déu i l’Esperit Sant és un desconegut.

La fe en Déu Trinitat és el cor de la nostra fe. És l’experiència d’una relació veritable amb Déu ja que per l’efusió de l’Esperit Sant en els nostres cors podem viure una relació personal amb Déu Pare a través de Crist. És l’assentiment intel·lectual a un Déu que no és projecció nostra sinó revelació d’Ell mateix de manera assequible a les nostres capacitat. Diguem-ho clar: qui no coneix la Trinitat, no coneix el veritable rostre de Déu.

dimarts, de juny 14, 2011

Tu pots, de Joaquín Lorente

És el missatge de Joaquín Lorente en el seu nou llibre per potenciar el nostre talent. Avui me l'han regalat pel meu aniversari. Molts missatges potents per motivar-nos i per donar-nos forces en temps difícils. Només la cooperació, l'amor, el donar-nos confiança, l'ajudar-nos, ens farà tirar endavant. Penso que a més d'indignats, que entenc que molts ho estiguin, cal que siguem el màxim de cooperants amb els altres. Si algú ens demana alguna cosa intentar ajudar-lo en la mesura de les nostres possibilitats.

Són moments difícils, per molts frustrants, però seran moments d'esperança si entre la majoria lluitem per aprofitar les crisis actuals per fer de la nostra societat, una comunitat més solidària i amable.

dissabte, de juny 11, 2011

Kenneth Morse: "Oblida el drama i busca l'oportunitat", més clar l'aigua

Kenneth Morse és un emprenedor que clarifica una mica l'estat de la situació actual. Molts van estudiar per tenir una feina segura i un bon sou. De fet, segons explicava Esteve Algué, candidat a l'alcaldia de Solsona i a partir d'avui cap de l'oposició al consistori solsoní, ser funcionari abans era allò del "trigo duro, però seguro". És a dir, feina segura però cobrar poc. Si volies un bon sou, te n'havies d'anar a pencar més a l'empresa privada. Però això ha canviat i el drama és que com a funcionari o perds la feina o t'abaixen el sou i en l'empresa privada costa trobar una bona feina.

Però Kenneth Morse invita a no rendir-se i a oblidar aquest drama tot buscant oportunitats. Temps de crisi vol dir temps de canvis i per a Morse cal pensar més en global. Si abans n'hi havia prou amb vendre en un lloc, ara cal aprofitar els nous canals i vendre també a través d'internet i a més potencials clients.

També és curiosa i espectacular l'actitud de tants xinesos que arriben aquí i munten negocis com el que munta un dinar familiar. És impressionant com van millorant el seu posicionament en restaurants o botigues de roba i l'èxit que tenen. Deixen enrere allò de "si és xinès és de baixa qualitat" i es passa al "si és xinès és prou bo". I la resposta del públic arran d'un treball d'adaptació sorprenent fa veure clar que només hi ha una sortida: treballar en equip i/o en xarxa i pensar globalment, per bé que en moltes ocasions o en totes, actuar localment.

Morse fa una pregunta que, sense voler entrar en casos concrets, és bastant definitiva: És millor lluitar per canviar les coses que no t'agraden o conformar-te a treballar en el sector públic?

dijous, de juny 09, 2011

Com podrien millorar la comunicació les parròquies?



Josep Àngel Colomés.- Penso que els bisbats han fet un esforç per comunicar millor. Envien notes de premsa als mitjans generalistes i de mica en mica van entrant a les xarxes socials i comunicant millor les novetats de cada bisbat. Ara bé, les parròquies em fa l'afecte que podrien millorar molt la comunicació: moltes no tenen pàgina web o bloc, tampoc tenen Facebook, i tampoc tenen equip de comunicació.

Quants joves estarien disposats a formar part d'un equip de comunicació parroquial? Perquè si fos un equip liderat pel rector o pel vicari, segur que podria ser efectiu: dues persones es podrien encarregar del Facebook de la parròquia durant un temps, dues persones es podrien encarregar del bloc, dues podrien redactar notes de premsa per la parròquia, etc. Molts joves d'entre 15 i 25 anys penso que podrien fer aquesta tasca i que en sentir-se implicats en la parròquia viurien la fe amb més intensitat. La joia de la fe seria per ells una alegria més gran. La podrien ajudar a comunicar.

Al Bisbat de Solsona, molts joves que es van confirmar amb 17 o 18 anys. Han desaparegut. La confirmació en comptes de ser un pas endavant va significar per molts o per gairebé tots un pas endarrere. Potser amb iniciatives com implementar un bon equip de comunicació alguns d'aquests joves es quedarien a l'Església, se sentirien útils, revitalitzarien les diferents pastorals i engrescarien a altres joves a veure i viure l'amor de Jesús. Però, quines parròquies faran aquest pas?

dilluns, de juny 06, 2011

Mons. Novell va confirmar 3 persones adultes

El bisbe Xavier va confirmar a Vilagrassa tres persones adultes, dues de les quals reberen, també, els sagraments del baptisme i la comunió.

Això d'anar a missa

Diumenge vaig assistir, per casualitat, a la comunió de 6 nens a la Catedral de Solsona. Recordo que fa 20 anys vaig fer la comunió. Recordo també que ens deien: serà la primera, però no l'última, sinó la primera de moltes comunions. I sí, en 20 anys Déu n'hi do si n'hi ha hagut de misses, i de diumenges i de comunions. Anar a missa mai no m'ha sobrat. Al contrari, sempre hi he trobat amor, inspiració, ganes de millorar.

Això d'anar a missa no es porta gaire. Molts fan la comunió, fins i tot es confirmen, però abandonen l'espiritualitat i la relació amb Jesús. No van a missa excepte en enterraments i algun casament o bateig. Però recomanaria a tothom anar a missa, un lloc de trobada amb Jesús, amb l'amor, amb la pau, amb el perdó, amb el goig, amb l'esperança.

Anar a missa, com em deia un amic romanès referent a la Bíblia, no fa mai mal. Anar a missa fa molt bé, estimula a l'amor, tonifica l'esperit, ens fa més receptius a servir no pas a ser servits. En definitiva, anar a missa ens aporta el que tots necessitem, amor i pau en l'esperit.

dimecres, de juny 01, 2011

Dissabte 18 de juny bategen els castellers de Solsona


Els castells passen per un bon moment. A Solsona un nombrós grup de castellers fa uns mesos que ha començat aquest art tot assajant cada setmana. Dissabte 18 de juny a la plaça de l'Ajuntament batejaran els castellers de Solsona. Un bon moment per gaudir a partir de 2/4 de 7 de la tarda.