Per què conec Jesús?

Doncs perquè la meva família me l'ha proposat i l'Església me l'ha proposat. Jesús ha estat, és i confio serà, l'esperança més gran, qui proposa el model de vida més humà i amorós possible i qui, sens dubte, tot i ser Déu mateix, s'ha humiliat fins a sofrir la mort i una mort de creu per tal d'alliberar-nos de l'esclavitud del no-res i portar-nos l'esperança de la vida eterna.

Qui de nosaltres, els cristians, si realment volem ser-ho, podem prescindir de Jesús i del seu exemple? Qui de nosaltres si volem seguir Jesús, no necessitem l'Església com a instrument malgrat les debilitats humanes que tingui?

Sant Ignasi de Loiola va treballar des de la santedat per purificar l'Església. Sant Francesc d'Assís va fer també el mateix, Teresa de Calcuta el mateix, santa Teresa de Lisieux el mateix i tota l'Església de sotabosc que viu amb senzillesa la santedat el mateix. L'amor de Jesús transforma els nostres cors a vegades orgullosos, en cors humils i plens de goig. Transforma la nostra cara trista en cara esperançada. Transforma la soledat en amor fratern.

Si conec Jesús i m'ha tranformat és gràcies a la meva família i a l'Església. Si passo de la família i de l'Església, seré just? Actuaré amb amor? Seré veritablement sal de la terra i llum del món?