Entrevista publicada al Solsonès Total el 23 de setembre de 2010
Josep Àngel Colomés.- Entrevista a Gerard Solé i Serra, un jove de 20 anys de Solsona amb molt futur en el món del periodisme. De moment, malgrat que encara no té un sou per guanyar-se la vida, ja col·labora en quatre projectes d'abast estatal. Els seus escrits a Solobasket.com acumulen 254.653 lectures. I tot a base d'esforç i tenacitat en un noi que ha tingut les seves idees professionals molt clares.
Projectes?
En aquests moments formo part de la gran família de Solobasket.com com a redactor en general de la web. A més, sóc cap de personal de Radio Solobasket i sóc un dels components de la plataforma de retransmissions oficials de l'ACB, ACB360 (acb360.orange.es) com a locutor. A més, sóc corresponsal al Nou Congost del diari digital Siglo XXI, l'únic mitjà de l'estat que forma part del món virtual. Quatre bons llocs d'alt nivell per anar progressant amb els millors i poc a poc.
El periodisme esportiu?
El periodisme esportiu?
La veritat és que és un món molt il·lusionant, complex i atractiu. Poc a poc estic entrant dins d'aquest món centrant-me més en la part del bàsquet, però també és cert que tinc la idea de voler ser més general en els altres esports, com el futbol, als quals també segueixo bastant. Encara sóc molt jove i estic aprenent, poc a poc, de grans mestres tant a ACB con a Solobasket. Estic molt content de la meva vida en cada moment, em sento molt afortunat per on sóc, la gent que conec i la veritat és que veig un futur molt il·lusionant per mi.
Nits en blanc pel bàsquet?
Nits en blanc pel bàsquet?
Me'n passo moltes més de les que deuria... però és que considero el bàsquet americà possiblement el més atractiu de tots. Sóc un apassionat de la NBA i, sobretot, de la NCAA (la lliga universitària americana) on aquest any hi tindrem un català, en Roger Guardia, jugant a la petita però important universitat californiana de Cal State Fullerton. Crec que no és un bàsquet tan tàctic com el que tenim a Europa i on els jugadors creixen amb més llibertat... fet que fa que haguem pogut i podem gaudir en aquests moments de jugadors quasi bé únics com han estat Jordan, Iverson o en Lebron James, éssers que han fet coses sobre la pista pràcticament no vistes mai en la història del bàsquet. Però tot i això, també segueixo molt el bàsquet d'aquí, tant el català (aquest any amb 3 equips a ACB i quatre a les LEB) com l'europeu.
Futur del Bàsquet Manresa?
Futur del Bàsquet Manresa?
La veritat és que crec que tenim entre nosaltres un projecte molt il·lusionant aquesta temporada i també molt ambiciós. Parteixen d'una base general ja creada i controlada des de l'any passat que ens va permetre salvar-nos i simplement han hagut de reforçar la baixa d'Ivanov amb el serbi Majstorovic (un jugador, en el meu parer, més complet però menys intens que el búlgar) i, a més, disposaran de la peça de revulsiu en un jugador del planter blaugrana amb molt de futur, l'Àlex Hernández. Continuaran amb la mateixa estructura general de l'any passat, amb un dels entrenadors més qualificats de la competició, en Jaume Ponsarnau i amb una columna vertebral clara. En Rodrigo San Miguel, el base titular, farà un pas endavant en la que, segurament, serà la seva última temporada a Manresa, mentre que continuarem gaudint del talent del jove ucrainès Gladyr i de la picardia i l'experiència del gran capità, Montañez. Crec que tenen un equip molt complet i no és gens arriscat parlar d'una possible plaça a Copa del Rei i fins i tot a Playoffs per a aquesta temporada, si els respecten les lesions.
Un solsoní a l'NBA?
Un solsoní a l'NBA?
Home, és molt complicat... la veritat. Si t'hi fixes, la majoria dels jugadors que han fet el salt a la NBA provenen de ciutats plenes de bàsquet d'alt nivell com Barcelona o Badalona. Però mai s'ha de descartar res, ja que per poder anar a jugar a la lliga del món, a part de molt de treball a alt nivell, s'ha de tenir alguna cosa especial de forma innata. Res és impossible... però és molt complicat, ja que un talent s'ha de treballar dia a dia per millorar-lo. Això sí, crec que som una ciutat on es treballa fort des de la base i on hem tingut la gran sort (i continuem tenint) de tenir jugadors de talent, com, per exemple, en Valentí Sala, que ha jugat a la segona competició nacional.