Portar una vida santa, aquesta és la clau segons Mons. Xavier Novell, per tal que els cristians facin decididament passos més forts cap a la unitat
Carta dominical del diumenge 16 de gener de 2011 de Mons. Xavier Novell
Preguem per la unitat dels cristians!
Com cada any, l’Església ens convida a pregar, del 18 al 25 de gener, per la unitat dels seguidors de Crist. Aquesta setmana s’anomena l’octavari de pregària per la unitat dels cristians.
Per a molts fidels i comunitats aquesta setmana passa sense pena ni glòria. Alguns recorden que fa uns anys els mossens en parlaven, es feien algunes vetlles de pregària i alguns encontres amb altres cristians, però ara... La crisi d’aquesta setmana en moltes parròquies ve del nostre ser fills del “dit i fet”: volem la unitat, unim-nos! Molts pensen que la unitat ha d’arribar via pacte i alguns culpabilitzen el Papa i els bisbes per la tardança: si fins ara no s’han posat d’acord és que realment no volen la unitat, no volen canviar, no volen renunciar als seus privilegis. Deixeu-m’ho dir clar: aquesta visió de la crisi de la setmana de pregària per la unitat dels cristins és ben equivocada!
El Papa Benet XVI, en la reunió amb tots els membres del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, el 18 de novembre passat, amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la seva creació, afirmava: “La unitat dels cristians és i seguirà essent oració, habita en l’oració. (...) No es tracta d’un compromís segons categories polítiques, en les que entren en joc l’habilitat de negociar o la major capacitat de trobar arranjaments, de manera que puguem esperar, com a bons mediadors, que, passat un cert temps, s’arribin a acords acceptables per part de tots”.
Si no avancem cap a la unitat de les esglésies i comunitats eclesials cristianes no és perquè no negociem prou bé o no estem disposats a renunciar a algunes coses. Si no avancem és perquè no creix l’ecumenisme espiritual del qual parlava el Concili Vaticà II: “Que recordin tots els fidels que més promouran i realitzaran la unió dels cristians, com més s’esforcin a dur una vida pura, segons l’Evangeli (...) Aquesta santedat de vida, juntament amb les pregàries privades i públiques per la unitat dels cristians, han de considerar-se com l’ànima de tot el moviment ecumènic”. La setmana vinent us explicaré un cas que exemplifica bé la vivència d’aquesta invitació conciliar.
Us demano doncs que visquem amb intensitat aquesta setmana de pregària. Que cadascú mediti personalment el lema d’enguany que ens fa mirar cap a la vida de la primera comunitat cristiana de Jerusalem: “eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna” (Ac 2,42-47). Que les parròquies organitzin vetlles de pregària, si pot ser amb la participació de cristians ortodoxes i evangèlics.
Que la 1a Jornada Ecumènica de la Diòcesi de Solsona, que té lloc aquest dissabte 15 de gener al Seminari de Solsona, impulsi decididament l’ecumenisme espiritual en el nostre bisbat.