És sorprenent com un comunista convençut hagi tornat a la fe entrevistant a un Cardenal. Peter Seewald va abandonar la fe i va passar a tenir idees radicalment oposades a l'Església, defensant tesis contràries i fundant revistes d'extrema esquerra. Però al cap d'uns anys torna, i torna gràcies a les explicacions d'un Cardenal que està en un dels llocs més ortodoxos del Vaticà: al dicasteri de la doctrina de la fe. Es troba amb l'aleshores cardenal Ratzinger, l'entrevista i, sorprenentment, el seu cor canvia, es reconverteix.
Això em fa pensar molt. I moltes vegades sóc de l'opinió que molts estan més a prop de l'Església del que es pensen i altres es pensen que estan més a prop del que realment hi estan. En l'apassionant últim llibre de Benet XVI “Llum del món”, precisament Peter Seewald fa tot tipus de preguntes i apreciacions que són respostes amb una humilitat i una intel·ligència de gran abast.
En un determinat moment Benet XVI fa una reflexió que de tan certa, il·lumina: “Una vegada i una altra, l'home torna a apartar-se de la seva fe, vol només tornar a ser ell mateix, i es converteix en pagà en el sentit més profund de la paraula. Però, també un cop i un altre, es posa de manifest la presència divina en l'home. Això és la lluita que travessa la història sencera. Com ja va dir Sant Agustí: la història universal és una lluita de dues formes de l'amor. De l'amor cap a si mateix fins a la destrucció del món, i l'amor cap a l'altre fins a la renúncia de si mateix. Aquesta lluita, que sempre va ser-hi visible, segueix en curs també a l'actualitat”.
Us desitjo que passeu el millor Nadal possible i que tingueu un 2011 fraternal.