Mons. Xavier Novell: "T’aplaudeixen a tu, Senyor, que t’has dignat a fer-te present, davant el teu poble, en la meva pobra persona"

Mons. Xavier Novell en el seu escrit dominical "Moltes gràcies":

Estimats diocesans, us escric aquesta glossa pocs dies després de la missa d’ordenació episcopal i presa de possessió de la diòcesi a la catedral de Solsona.

Quan entrava a la catedral i la veia plena de gom a gom vaig experimentar una emoció profunda, que fou encara més gran quan m’informaren que la capella del costat dels claustres, la sala dels Sants Màrtirs i l’entrada del Palau episcopal també estaven que no hi cabia ni una agulla.

Quan vaig prosternar-me per la lletania dels sants i vaig agenollar-me per rebre la imposició de les mans i per escoltar atentament la pregària d’ordenació, vaig sentir com l’Església de Déu, presidida pels seus pastors, suplicava i obtenia el do de l’Esperit Sant per a constituir-me el nou pastor de la diòcesi de Solsona. Uniu-vos a la meva acció de gràcies a Déu Nostre Senyor. Ell no ha cessat mai d’enviar el seu Esperit, especialment quan l’Església li demana.

Quan vaig seure a la seu de la catedral vaig pensar: això és l’Església, poble de Déu, cos místic de Crist. T’aplaudeixen a tu, Senyor, que t’has dignat a fer-te present, davant el teu poble, en la meva pobra persona. Vull compartir amb vosaltres l’alegria immensa de ser el vostre bisbe, el pastor d’una Església viva i apassionada, plena d’il·lusió i esperança.

Al final de la celebració vaig adreçar unes paraules, que properament publicaré, que començaven amb un brevíssim gràcies. Després vaig voler personalitzar aquest gràcies en la salutació personal a cada fidel. Ara em plau repetir-lo més extensament.

El diumenge dia 12 de desembre fou el dia més important de la meva vida. Moltíssims parents, amics i coneguts, especialment provinents de moltes parròquies d’arreu del bisbat, vareu fer l’esforç de ser-hi presents. Us agraeixo de cor la vostra presència i la paciència que vareu haver de tenir, especialment els qui us va tocar estar drets.

Un agraïment especial a tots els que vareu fer possible la celebració: el Capítol Catedral, els voluntaris, la coral i l’organista, els ajuntaments de Solsona, Riner i Olius, els tècnics d’àudio i vídeo i els responsables i col·laboradors de la litúrgia.

Acabo amb una disculpa sincera a tots els invitats que, malgrat disposar d’un lloc reservat, no vareu poder seure per causa del desbordament de l’aforament i de l’ocupació indeguda, per part d’algunes persones, dels bancs reservats. En el conjunt de l’acte això va ser una anècdota, a la majoria els passà desapercebut, però els qui ho vareu patir, voluntaris i invitats, potser va marcar tota la celebració. Disculpeu-nos!