Podríem, per exemple, fer un llistat de les persones amb les quals hi tenim contacte habitual i pregar per elles ‘nominalment’ i per algunes de manera especial, perquè ens sembla que Déu ens les encomana particularment. (Mons. Piris, bisbe de Lleida)
Ara que es parla de Nova Evangelització, de proposar de nou l'Evangeli a les persones, Mons. Joan Piris i Frigola ens dóna aquestes pistes en la seva carta dominical del 12 de desembre. Em sembla interessant remarcar alguns dels seus paràgrafs:
"Però, com anunciar Jesús enmig de la vida? Molts diuen que no estan preparats quan, en realitat, no es tracta de fer grans muntatges sinó de donar-li més profunditat evangèlica a allò que fem cada dia, estimant i ajudant-nos els uns als altres a ser més vertaders deixebles de Jesús, servint als qui ens envolten en els nostres ambients naturals de vida i establint relacions d’ajuda mútua i de caritat fraterna.
Paral·lelament hi ha el servei: estimar el proïsme servint-lo. És el gran manament del Senyor i no podem prescindir-ne en el procés de l’evangelització. És així com oferim el testimoni de vida que tots esperen de nosaltres cristians: donant el nostre temps, la nostra persona i, de vegades, els nostres béns. Servint –tractant amb amor cristià– als qui no coneixen Jesús, construïm ponts d’amistat que més tard podran conduir-los a l’Evangeli. En ells podran néixer preguntes que haurem de respondre compartint la nostra experiència de fe, exposant de la manera més clara i concreta possible allò que el Senyor ha fet en la nostra vida, donant així raó de la nostra esperança (1 Pe 3,15).
Compartim, doncs, allò que coneixem de Jesús, encara que sigui poc, i ajudem a que altres ho puguin conèixer i, participant en grups de pregària i reflexió, puguin donar passes progressives cap a la Comunitat Eucarística."