divendres, de desembre 31, 2010

Mons. Xavier Novell: "T’aplaudeixen a tu, Senyor, que t’has dignat a fer-te present, davant el teu poble, en la meva pobra persona"

Mons. Xavier Novell en el seu escrit dominical "Moltes gràcies":

Estimats diocesans, us escric aquesta glossa pocs dies després de la missa d’ordenació episcopal i presa de possessió de la diòcesi a la catedral de Solsona.

Quan entrava a la catedral i la veia plena de gom a gom vaig experimentar una emoció profunda, que fou encara més gran quan m’informaren que la capella del costat dels claustres, la sala dels Sants Màrtirs i l’entrada del Palau episcopal també estaven que no hi cabia ni una agulla.

Quan vaig prosternar-me per la lletania dels sants i vaig agenollar-me per rebre la imposició de les mans i per escoltar atentament la pregària d’ordenació, vaig sentir com l’Església de Déu, presidida pels seus pastors, suplicava i obtenia el do de l’Esperit Sant per a constituir-me el nou pastor de la diòcesi de Solsona. Uniu-vos a la meva acció de gràcies a Déu Nostre Senyor. Ell no ha cessat mai d’enviar el seu Esperit, especialment quan l’Església li demana.

Quan vaig seure a la seu de la catedral vaig pensar: això és l’Església, poble de Déu, cos místic de Crist. T’aplaudeixen a tu, Senyor, que t’has dignat a fer-te present, davant el teu poble, en la meva pobra persona. Vull compartir amb vosaltres l’alegria immensa de ser el vostre bisbe, el pastor d’una Església viva i apassionada, plena d’il·lusió i esperança.

Al final de la celebració vaig adreçar unes paraules, que properament publicaré, que començaven amb un brevíssim gràcies. Després vaig voler personalitzar aquest gràcies en la salutació personal a cada fidel. Ara em plau repetir-lo més extensament.

El diumenge dia 12 de desembre fou el dia més important de la meva vida. Moltíssims parents, amics i coneguts, especialment provinents de moltes parròquies d’arreu del bisbat, vareu fer l’esforç de ser-hi presents. Us agraeixo de cor la vostra presència i la paciència que vareu haver de tenir, especialment els qui us va tocar estar drets.

Un agraïment especial a tots els que vareu fer possible la celebració: el Capítol Catedral, els voluntaris, la coral i l’organista, els ajuntaments de Solsona, Riner i Olius, els tècnics d’àudio i vídeo i els responsables i col·laboradors de la litúrgia.

Acabo amb una disculpa sincera a tots els invitats que, malgrat disposar d’un lloc reservat, no vareu poder seure per causa del desbordament de l’aforament i de l’ocupació indeguda, per part d’algunes persones, dels bancs reservats. En el conjunt de l’acte això va ser una anècdota, a la majoria els passà desapercebut, però els qui ho vareu patir, voluntaris i invitats, potser va marcar tota la celebració. Disculpeu-nos!

dimecres, de desembre 29, 2010

Mons. Xavier Novell: Apaguem el televisor, apaguem internet i parlem en família, visitem el qui està sol


En el seu missatge per l'any nou Mons. Xavier Novell és concret i clar. Us trameto la part més interessant de l'exhortació:

Un any nou. Un temps nou. Un propòsit nou: dedicar el màxim de temps possible a les persones: més temps pels fills, pels pares, pels avis, pels veïns, pels malalts, pels pobres, pels mancats de llibertat. Apaguem el televisor, apaguem internet i parlem en família, visitem el qui està sol.

Jo mateix faig meu aquest propòsit per aquest 2011. Aprofitaré tots els seus dies per dedicar-vos tot el temps que em sigui possible.

Aquest any nou ha de ser un any de gràcia. El Senyor cerca un gran canvi en el cor de cadascú de nosaltres. Donem-li l'oportunitat de fer-ho.

dimarts, de desembre 28, 2010

Pregar: discernir la voluntat de Déu i aconseguir constància per complir-la

El compendi del catecisme (núm. 591) explica:

És per mitjà de la pregària que podem "discernir la voluntat de Déu" (Rm 12, 2) i obtenir "la constància per complir-la" (He 10, 36).

Per això Mons. Xavier Novell diu: "L'oració em sosté". La pregària és tan capital en la vida cristiana que, sense ella, la nostra fe es va dilueix. Per això tots els sants han estat exemples de pregària i gràcies a ella han fructificat.

Alguns poden dir: Com pregar? És bonic conèixer i pregar la litúrgia de les hores, o el mateix Rosari, o l'Àngelus, o el Parenostre, o meditar l'Evangeli o adreçar-nos al Pare amb confiança filial. Però no hi ha res més gran que viure l'Eucaristia.

Sempre és bon moment per pregar. I la nostra inclinació al pecat, la força del Maligne, sempre malden per allunyar-nos de la pregària i de la virtut. En definitiva, per allunyar-nos de Déu i de la fe. Per això, Jesús va dir "vetlleu i pregueu en tota ocasió".

Avui voldria pregar especialment pel Pepe Rodríguez, el Saule del nostre temps, que persegueix i ataca la nostra Església tan com pot. Potser algun dia li passi semblant a sant Pau i es converteixi en apòstol:

Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia: -Saule, Saule, per què em persegueixes? Ell preguntà: -Qui ets, Senyor? Li respongué: -Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. (Fets dels Apòstols -cinquè llibre del Nou Testament-, capítol 9, versets del 3 al 5)

dilluns, de desembre 27, 2010

No es fracassa per les limitacions sinó més aviat pels propis vicis

Un vici, també ens ho explica el Catecisme, és la repetició d'un pecat. Un vici és un element certament destructor perquè és qui realment tanca portes. Qualsevol projecte, per petit que sigui, per moltes limitacions que es tingui, serà fructífer si Déu ho vol i les limitacions no seran pas l'element del fracàs. Un equip de futbol, per exemple, potser limitat, pot treure molt bons jugadors del planter. Per tant, una limitació s'haurà convertit en una oportunitat.

Avui en dia estem en temps de molta crisi més pels nostres vicis (personals i de societat) que no pas per les nostres limitacions. Per això són temps propicis per corregir-nos. Corregir vicis és difícil perquè els vicis s'acomoden en forma d'hàbits. Però segur que no és impossible desfer-nos-en amb una voluntat recta i amb l'ajuda de Déu mitjançant la pregària sincera i la celebració dels sagraments (especialment el de reconciliació i l'Eucaristia).

El temps de Nadal és temps de conversió, de néixer de nou, d'aprofitar la vinguda de Crist per ser més i millors deixebles d'ell. Les limitacions no ens faran fracassar. Ho comprovem en vides exemplars de santes amb malalties com Santa Teresa de Lisieux. Ens faran fracassar personalment i com a societat, els nostres vicis. I cada dia tenim un full en blanc per corregir-los. On abundà el pecat, sobreabundà la gràcia... On abundà el vici, sobreabundà la virtut! Aprofitem els mitjans que ens proposa l'Església a través dels sagraments per esmenar-nos i per ser millors. No només hi guanyem nosaltres, hi guanya tota la societat que ens envolta. Que l'esperança i l'amor ens acompanyin en aquests dies i tot l'any. Aquest és el meu desig per tots vosaltres, amics lectors.

diumenge, de desembre 26, 2010

Mons. Xavier Novell a Signes dels temps

El nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, va tornar a TV3, en aquest cas a Signes dels temps

dissabte, de desembre 25, 2010

Mons. Xavier Novell: "Teniu en ell la vida"

Foto: Lluís Closa

Carta dominical del bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell.- El pròleg de l’evangeli de Joan, que llegim en la missa del dia de Nadal, afirma amb tota claredat que és Jesús, el Fill de Déu encarnat, el qui té la vida. És ben veritat, en Jesús hi ha vida en abundància. Allí on Ell és cregut i acollit, floreix la vida.

El primer sentit de la vida que té Jesucrist és espiritual. Continua el text: “i la vida era la llum dels homes”. La humanitat vivia, i en part encara continua vivint, en la foscor, en el pecat, lluny de Déu. Jesús es fa home per portar llum, per donar la vida nova a una humanitat enfosquida que sobreviu més que no pas viu. Jesús porta la vida de Déu: quan ell comunicarà l’Esperit Sant als qui l’acolliran, els omplirà de la vida de Déu. Això, ja s’anuncia en l’alegria de tots els que s’atansen al portal de Betlem i adoren l’infant Jesús. Tota persona que es troba amb Jesús i queda seduït per Ell veu com l’alegria i la lluminositat de la vida de Déu transforma el seu rostre. Aquesta és la penyora de la llum i la vida que en plenitud dóna l’Esperit Sant.

El segon sentit de la vida que Crist comunica als qui creuen en Ell, és la vida física. Allà on es creu en Crist, la vida, des de la seva concepció fins a la seva fi natural, és respectada, protegida i promoguda. Allà on el cristianisme ha aconseguit purificar la cultura humana s’han eliminat els sacrificis humans i l’esclavitud, s’ha promogut la pau, s’ha perseguit l’avortament, s’ha treballat per acceptar i acompanyar tot tipus de minusvalia, s’ha lluitat contra l’eutanàsia, contra la pena de mort, contra tota manipulació i explotació de la persona humana. Allà on la fe en Crist s’apaga o desapareix, emergeix el rostre més fosc i mortífer de la humanitat.

Els mestres de la sospita van imaginar que eliminant Déu sorgiria una societat millor. El resultat, però, ha estat el contrari. Confirma això, la sola consideració del crim més terrible i horrorós del segle XX: l’avortament. El crim que, d’alguna manera, ja va assetjar la Sagrada Família quan va haver de fugir d’Herodes. Així com els pastors ja anunciaven amb la seva alegria la llum de Déu, Herodes profetitzà, amb la persecució dels sants innocents, la xacra terrible de l’avortament en els països postcristians, en una cultura que volgudament s’allunya de Déu.

Senyor, vós que teniu la vida i sou la llum dels homes: Salveu-nos!

dijous, de desembre 23, 2010

Mons. Xavier Novell fa la primera visita on va viure l'adolescència: Tàrrega


En el marc de les misses d’Advent celebrades per la comunitat parroquial de Tàrrega, amb la participació de més d’un centenar d’infants i joves de la catequesi, pares i la comunitat de feligresos, el nou bisbe de Solsona, Mn. Xavier Novell i Gomà, presidí l’eucaristia del diumenge 19 en la seva primera visita oficial a la capital de l’Urgell, en un temple ple a vessar. Concelebrà el rector de Tàrrega, Mn. Josep Maria Vilaseca, junt amb altres sacerdots i algun religiós carmelita.

En la seva homilia, el bisbe dedicà una bona part a explicar la seva missió als més joves, destacant la seva funció evangelitzadora. Els infants tingueren un especial protagonisme ocupant les primeres fileres de l’església, portant les ofrenes i fent les pregàries.

Els moments més entranyables de la celebració es produïren quan representants de la Parròquia de Tàrrega i de l’Arxiprestat, Josep Castellà i Jaume Vall, respectivament, pronunciaren unes sentides paraules de benvinguda i felicitació dedicades al Bisbe Xavier. En nom de la comunitat parroquial se li entregà el regal d’un dibuix del mural que l’artista Josep Minguell farà enguany en una de les voltes principals de la parroquial. També les sis parròquies de l’arxiprestat li feren obsequi d’un rellotge de ceràmica en el qual estan reproduïdes les seves respectives esglésies. I per part del sector de joventut, se li entregaren dos llibres sobre la Bíblia en símbol d’ensenyament. Tanmateix, els infants de catequesi li oferiren personalment la seva pròpia felicitació consistent en uns originals dibuixos, fent-se una foto de família amb el bisbe. El bisbe Xavier rebé la cordial salutació d’una gran munió de feligresos targarins, els quals després es reuniren amb el prelat en un refrigeri a la Casa Rectoral, tot celebrant així la fita històrica de la seva entrada a Tàrrega. Informa: Josep Castellà

dimecres, de desembre 22, 2010

Mons. Xavier Novell i l'abundància d'iniciatives pastorals

L'últim número de la revista Solc està dedicat als 9 anys de servei a la diòcesi de Solsona de Mons. Jaume Traserra. Es repassen les accions apostòliques d'aquest temps. La més personal i la més reconeguda, segurament, les prèdiques dels diumenges a la tarda i de les grans festes així com els seus grans escrits, plens de llum i de qualitat.

I a l'hora d'arremangar-se amb nens, joves i grans, un ajudant entre molts però com el primer, l'actual bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell:

1. En les catecolònies

2. En l'oratori dels nens petits

3. En la trobada d'alumnes d'escoles cristianes

4. En les trobades d'escolans

5. En els pelegrinatges i en les jornades internacionals

6. En les iniciatives vocacionals

7. En l'Escola de Formació de Laics

8. En la delegació per a la nova evangelització

Etc. Hi ressonen els noms de molts capellans, de Mons. Xavier Novell, de Mn. Antoni Quesada, de Mn. Xavier Romero, de Mn. Josep M. Vilaseca i de tota la resta de sacerdots, diaques i laics, que han treballat en les delegacions del bisbat i en les seves parròquies amb tot l'esforç possible per acostar l'Evangeli.

Mons. Novell és un doll d'iniciatives pastorals. Vol potenciar-ho tot: vocacions sacerdotals, diaconat permanent, pastoral amb els nens, nova evangelització... Tota iniciativa d'aquí o de fora positiva per evangelitzar. Mons. Novell té abundància d'idees fruit d'una vida espiritual intensa. Mn. Xavier Romero diu d'ell al Catalunya Cristiana que mai no l'ha vist desanimat, sinó sempre preparat per engegar nous projectes pastorals. A vegades servidor veia la seva taula i estava no només plena sinó també amb muntanyes de dossiers, però amb un gran ordre i algun llibre de pregària. En ser nomenat bisbe va dir "ajudeu-me". Ell sol no pot, són massa idees per comunicar l'Evangeli ell tot sol. Amb un bisbe així l'Evangeli serà acollit o no, però a tot el bisbat, de ben segur, serà conegut de nou amb tota la seva força i plenitud.

dimarts, de desembre 21, 2010

Vídeo Mons. Xavier Novell a l'Àgora de TV3

Vídeo del bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell a l'Àgora de TV3 del dilluns 20 de desembre de 2010

Seguiran alguns comunistes el mateix camí que Peter Seewald?


És sorprenent com un comunista convençut hagi tornat a la fe entrevistant a un Cardenal. Peter Seewald va abandonar la fe i va passar a tenir idees radicalment oposades a l'Església, defensant tesis contràries i fundant revistes d'extrema esquerra. Però al cap d'uns anys torna, i torna gràcies a les explicacions d'un Cardenal que està en un dels llocs més ortodoxos del Vaticà: al dicasteri de la doctrina de la fe. Es troba amb l'aleshores cardenal Ratzinger, l'entrevista i, sorprenentment, el seu cor canvia, es reconverteix.
Això em fa pensar molt. I moltes vegades sóc de l'opinió que molts estan més a prop de l'Església del que es pensen i altres es pensen que estan més a prop del que realment hi estan. En l'apassionant últim llibre de Benet XVI “Llum del món”, precisament Peter Seewald fa tot tipus de preguntes i apreciacions que són respostes amb una humilitat i una intel·ligència de gran abast.
En un determinat moment Benet XVI fa una reflexió que de tan certa, il·lumina: “Una vegada i una altra, l'home torna a apartar-se de la seva fe, vol només tornar a ser ell mateix, i es converteix en pagà en el sentit més profund de la paraula. Però, també un cop i un altre, es posa de manifest la presència divina en l'home. Això és la lluita que travessa la història sencera. Com ja va dir Sant Agustí: la història universal és una lluita de dues formes de l'amor. De l'amor cap a si mateix fins a la destrucció del món, i l'amor cap a l'altre fins a la renúncia de si mateix. Aquesta lluita, que sempre va ser-hi visible, segueix en curs també a l'actualitat”.
Us desitjo que passeu el millor Nadal possible i que tingueu un 2011 fraternal.

dilluns, de desembre 20, 2010

Mons. Xavier Novell felicitarà el Nadal personalment a qui ho vulgui

El dia 24 de desembre, a les 12 del migdia, el Sr. Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, felicitarà personalment el Nadal a tots els fidels diocesans que vulguin acostar-se al Palau Episcopal de Solsona.

L’acte tindrà lloc a la Sala noble anomenada “Bisbe Lasala” situada al 3r pis del Palau Episcopal. Aquesta sala, en altres temps magatzem de l’arxiu diocesà i despatx de l’arxiver, fou rehabilitada fa un temps.

El Sr. Bisbe dirigirà unes paraules de felicitació als assistents i, tot seguit, les persones que ho desitgin podran saludar-lo personalment.

Aquesta recepció durarà fins a les 2 del migdia per tal que tothom qui vulgui pugui passar a felicitar les festes al nou bisbe.

Mons. Novell a TV3
A Signes del Temps diumenge 26 de desembre a les 9 del matí.

Avui a les 23:15 el programa Àgora en directe amb Xavier Bosch.

divendres, de desembre 17, 2010

Mons. Xavier Novell: "Confesseu-vos, per l’amor de Déu!"

Mons. Xavier Novell va dir que sorprendria i el titular d'aquesta entrada ho fa: "Confesseu-vos, per l'amor de Déu!". Per què? Descobrim-ho en la seva primera carta dominical com a bisbe

Per què Déu es va fer home en Jesús? Aquesta és una de les grans preguntes que ens neix de la mirada sobre el conjunt de la Sagrada Escriptura. La resposta ja es troba en els profetes que anuncien el misteri del Nadal: parlen de l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres. Aquesta resposta es fa més clara en l’anunci de l’àngel a sant Josep en mig del son: Li has de posar el nom de Jesús, perquè Ell salvarà dels pecats al seu poble.

Per què Déu es fa home en Jesús, l’Emmanuel? Perquè Déu no vol que els homes estiguin lluny d’Ell, perquè no vol que restin en el pecat. Déu s’apropa, Déu salva.

És veritat, el pecat és, en primer lloc, estar lluny de Déu. El perdó, per tant, és estar-hi a prop. En segon lloc, el pecat és l’acció de desobediència dels manaments de Déu per la qual ens apartem d’Ell i el perdó és l’acció de Déu que no té en compte el nostre pecat i restaura la nostra relació amb Ell.

La Bíblia diu que aquell que s’allunya sempre és l’home –Adam- i, en canvi, aquell que s’atansa és sempre Déu –Jesús-. Això és veritat també en cadascun de nosaltres. Amb gran facilitat vivim com si Déu no hi fos, actuem com fa tothom, seguint uns valors contraris als manaments i a la proposta de vida que Jesús fa als deixebles. Així mateix, Jesús s’apropa en cada eucaristia i ofereix el seu perdó en el sagrament de la reconciliació per tal que no visquem lluny d’Ell.

Dintre de pocs dies celebrarem el Nadal, el dia de la Visita, de l’apropament de Déu a la humanitat. Molts cristians repetiran el costum d’anar a missa, per molts serà l’única de l’any. Molts s’aixecaran a rebre la comunió. Els sacerdots els miraran i els la donaran amb compassió i amb un punt de lamentació: Déu us visita, Déu s’atansa, Déu us vol perdonar els pecats, però alguns de vosaltres no l’acolliu, no teniu el cor a punt, es nota en el vostre rostre i en els ulls.

El lament del sacerdots es fa més viu quan aquest capteniment no només el veuen en els cristians que ocasionalment s’atansen a combregar per Nadal, sinó també en tants de vosaltres que ho féu cada diumenge. Una exclamació els surt del fons de l’ànima: Confesseu-vos, per l’amor de Déu!

dijous, de desembre 16, 2010

Mons. Xavier Novell serà en directe dilluns que ve a l'Àgora a TV3

Dilluns 20 de desembre, a les 23:00 hores (les 11 de la nit), Mons. Xavier Novell serà al programa Àgora que condueix Xavier Bosch. També és probable la seva presència al programa Signes dels temps del dia de sant Esteve, diumenge 26, amb el Francesc Rosaura. Aquest fet, però, encara està pendent de confirmar.

L'abat de Montserrat, Josep M. Soler, va valorar ahir l'aparició freqüent als mitjans de Mons. Novell com a positiva a Rac1.

Diumenge 19 de desembre, Mons. Xavier Novell, serà al programa de Solsona FM, el Vermut, conduït per l'Oriol Montanyà de 12 a 2 del migdia. No sabem en quin moment intervindrà Mons. Novell. El podeu escoltar també per internet a través de Solsonafm.cat.

Benet XVI als joves: Una alegria lligada a la confiança en Déu

Benet XVI ha animat als joves a tenir una "alegria que no us allunya de la solidaritat amb els sofriments de la humanitat sinó que a més a més està profundament lligada a la confiança en Déu".

dimecres, de desembre 15, 2010

Jaume Clavé: "La fe que vàrem abandonar, ara, al cap d'uns anys, torna a resplendir"

Jaume Clavé i Cinca (Sanaüja, 1947) ha publicat el llibre "Tornar a creure en dos dies" (Nord-est llibres)

El llibre no pot ser més explícit. Si parla de tornar a creure, de tornar, és que ja s'havia fet en alguna ocasió. Molts van perdre la fe però ara tornen. Per què? El Jaume m'ha explicat que, després de 40 anys de desert espiritual, ara és l'hora de la tornada, de tornar a creure i, si fa falta, de tornar a creure en dos dies. La gent és lliure de fer-ho o no, però la proposta del Jaume en aquest llibre, és de tornar-hi, tornar a l'Església per la mateixa porta d'on es va marxar.

Alguns ja han tornat. Ho veiem en persones que ara tenen entre 40 i 70 anys que, després d'anys d'abandonar la pràctica religiosa, tornen entusiasmats a celebrar i a practicar la fe que de petits els havien ensenyat. Troben el recer adequat en aquell lloc que van abandonar: l'Església. Curiosament l'Església, malgrat els defectes que pugui tenir i hagi tingut al llarg de la història.

Per tant, a qui pot interessar un llibre com aquest? En primer lloc a aquells que fa molts anys van perdre la fe i ara estan en recerca. Potser aquest llibre els pot donar algunes claus per tornar a creure si ho desitgen. En segon lloc, pot interessar a aquelles persones que els interessa la fe catòlica en profunditat. El Jaume aborda temes d'actualitat com la confessió i la sexualitat o altres temes centrals de la fe: la divinitat de Jesús, en la resurrecció, la pregària, etc. I en tercer lloc pot interessar als amics i coneguts del Jaume, que poden veure-hi molt d'experiència i de saber en aquest volum, un llibre que els pot ajudar a reflexionar.

Vídeo ordenació Mons. Xavier Novell

Vídeo de l'ordenació espiscopal de Mons. Xavier Novell i Gomà

dimarts, de desembre 14, 2010

P. Josep M. Recasens: "L’alegria més gran que podem tenir és saber que Déu és amb nosaltres i que està a favor nostre"

"Saber-nos estimats per ell, sempre i en tot lloc, és la font de la màxima joia i de la pau més benaurada" (P. Recasens, monjo de Poblet)

"La millor experiència de la nostra vida". Així definia el nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, la trobada personal amb Jesús. La millor experiència. Sí, a voltes es cerca en altres indrets. Però resulta que no hi acaba de ser, no és prou gran l'alegria, falta alguna cosa... I és llavors quan en un instant de la vida, un s'adona que la veritable felicitat, la profunda alegria, està en sentir que som estimats per un Déu proper, que s'ha fet home com nosaltres, que ha patit com nosaltres i que s'ha fet petit per nosaltres.

Els nostres pecats, els nostres mals viaranys s'esvaixen en conèixer i viure l'amor de Jesús. Però només la constància d'aquest amor, malgrat les sequedats que hi pugui haver, permeten el fruit precís i concret de l'Amor de Déu a través de nosaltres.

I paradoxalment, quan ens sentim dèbils és quan som forts en Crist, quan som pobres en l'esperit, som rics en l'amor que ens arriba del Senyor.

Senyor, si existeixes, et vull conèixer. Aquesta és la pregària per començar a conèixer Jesús i per iniciar-hi una relació d'amistat. Si existeixes, et vull conèixer... És aquesta actitud, sense la qual, no podem tirar endavant en la recerca de la "millor experiència de la nostra vida".

Mons. Piris: "L’oració és el punt més important en el procés de l’evangelització i ens ha d’acompanyar sempre si en volem treure fruits"

Podríem, per exemple, fer un llistat de les persones amb les quals hi tenim contacte habitual i pregar per elles ‘nominalment’ i per algunes de manera especial, perquè ens sembla que Déu ens les encomana particularment. (Mons. Piris, bisbe de Lleida)

Ara que es parla de Nova Evangelització, de proposar de nou l'Evangeli a les persones, Mons. Joan Piris i Frigola ens dóna aquestes pistes en la seva carta dominical del 12 de desembre. Em sembla interessant remarcar alguns dels seus paràgrafs:

"Però, com anunciar Jesús enmig de la vida? Molts diuen que no estan preparats quan, en realitat, no es tracta de fer grans muntatges sinó de donar-li més profunditat evangèlica a allò que fem cada dia, estimant i ajudant-nos els uns als altres a ser més vertaders deixebles de Jesús, servint als qui ens envolten en els nostres ambients naturals de vida i establint relacions d’ajuda mútua i de caritat fraterna.

Paral·lelament hi ha el servei: estimar el proïsme servint-lo. És el gran manament del Senyor i no podem prescindir-ne en el procés de l’evangelització. És així com oferim el testimoni de vida que tots esperen de nosaltres cristians: donant el nostre temps, la nostra persona i, de vegades, els nostres béns. Servint –tractant amb amor cristià– als qui no coneixen Jesús, construïm ponts d’amistat que més tard podran conduir-los a l’Evangeli. En ells podran néixer preguntes que haurem de respondre compartint la nostra experiència de fe, exposant de la manera més clara i concreta possible allò que el Senyor ha fet en la nostra vida, donant així raó de la nostra esperança (1 Pe 3,15).

Compartim, doncs, allò que coneixem de Jesús, encara que sigui poc, i ajudem a que altres ho puguin conèixer i, participant en grups de pregària i reflexió, puguin donar passes progressives cap a la Comunitat Eucarística."

Mons. Xavier Salinas: "La dedicació del Temple de la Sagrada Família és també un testimoni d'aquesta relació íntima entre Déu i els homes"

La bellesa ens facilita adonar-nos de l'Amor de Déu a les persones. Ho destaca Mons. Salinas, bisbe de Tortosa, en la seva carta dominical del 12 de desembre:

"Antoni Gaudí ens assenyala que la bellesa és un camí per l’encontre amb Déu. Al cap i a la fi trobar la bellesa és la gran necessitat de l'home, és l'arrel de la qual brolla el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa és també reveladora de Déu, puix ens permet descobrir-lo com a gratuïtat, provoca l'admiració, convida a la llibertat i ens arrenca de l'egoisme generador de por i d’injustícia. Quan visitem el Temple de la Sagrada Família demanem al Senyor que ens done la mirada del seu genial arquitecte, perquè, com ell, vegem a través d'aquesta obra el rastre de la bellesa de Déu que es reflecteix, sobretot, en Jesucrist."

dilluns, de desembre 13, 2010

Mons. Jaume Pujol recordant Pere Tarrés: "Oració. És el més fonamental"

Per què l'oració és tan fonamental? Per què Mons. Xavier Novell diu que la pregària el sosté i l'alimenta? Per què l'oració és aquest moment privilegiat en què Déu es comunica amb la persona que obra el seu cor?

En l'última carta dominical de Mons. Jaume Pujol, hi trobem interessants reflexions sobre la pregària. Impacta, sens dubte, la de Pere Tarrés, beat:

«Oració. És el més fonamental […]. Jesucrist durant l’oració treballa les ànimes, encara que no li diguem res i estiguem davant d’ell com un pal, com el cirurgià treballa sobre el cos adormit del pacient.»

No endurim els nostres cors, fem cas d'aquest consell. Preguem, preguem, preguem. Perquè si no preguem deixem la fe i perdem l'impuls que ens dóna la pregària. Tenim moltes maneres. La litúrgia de les hores, n'és una de privilegiada.

Discurs Mons. Novell, la seva al·locució final

Mons. Novell: "Ens uneix el més important: el Crist. Ens separen petites coses que amb caritat podem superar."

(Foto: Lluís Closa)

Una primera paraula d’agraïment. Gràcies Déu meu pel do que m’acabes de fer. Gràcies també a tots vosaltres, cadascun, en major o menor grau, teniu part en el camí que m’ha portat fins el dia més important de la meva vida. A tots, de cor, gràcies.

Una segona paraula pels capellans d’aquesta diòcesi de Solsona. Sóc el vostre Bisbe, sou els meus capellans. Vull tractar-vos com Crist tractava als seus deixebles: no us dic servents sinó amics. Deixeu-me ser el vostre amic! Us demano un vot de confiança. Si només desitgeu la voluntat de
Déu, no patiu, no us defraudaré. Tenim davant una tasca ingent i importantíssima. Sumem tots els nostres esforços. Incorporem-nos tots a la gran obra de l’evangelització. Ens uneix el més important: el Crist. Ens separen petites coses que amb caritat podem superar.

La següent paraula va per vosaltres joves i infants. Escolteu-me bé! Els sembrats que el Senyor m’ha confiat són molt nombrosos, els segadors són escassos i molts ja són grans. Pregueu, amb mi, “a l’amo dels sembrats que enviï més segadors”. No tingueu por d’obrir de bat a bat el vostre cor a Crist. Ell no us prendrà res! Ell us donarà en abundància allò que tants busquen equivocadament en el diner i en el plaer! Ja ho sabeu, no pararé d’invitar-vos amablement a escoltar la crida de Déu, sigui quina sigui, i a empènyer-vos a respondre sí amb valentia!

Una paraula cap a tots aquells que avui esteu contents només perquè teniu un parent o amic que el fan Bisbe. A tots vosaltres que potser us quedeu en una alegria humana, us anuncio que en aquest esdeveniment d’avui s’amaga una alegria més gran: l’alegria d’experimentar que Déu us visita a través d’aquest bisbe que ell ha constituït servidor vostre. Cal que us digui clarament que no sóc només el parent o l’amic, el conegut, sóc, sobretot si residiu en aquesta diòcesi, l’instrument que Déu ha volgut posar en la vostra vida per a que us trobeu amb Ell i cregueu. Mai podreu dir que us he amagat les meves intencions. Des d’avui, us confesso que en tots els encontres que puguem tenir no cercaré en primer lloc altra cosa que ajudar-vos a fer, lliurement, el pas de la fe. Des de les vostres necessitats o des dels vostres projectes, sapigueu que voldré acompanyar-vos en la millor experiència de la vida: trobar el Crist i lliurar-li el cor. Si, amb l’ajuda de Déu, ho aconsegueixo, viureu l’alegria que avui potser us manca: no tindreu un parent o amic bisbe, sinó que tindreu un bisbe amic.

La darrera paraula és per la majoria, pels que en gran nombre ompliu aquesta catedral. És una paraula per tots els que, durant aquesta magnífica celebració, el Senyor us ha concedit, mitjançant el do de llàgrimes, una emoció interior extraordinària o un goig inefable, de reconèixer aquest misteri de la seva presència: aquesta seva visita a través de la meva persona. A vosaltres us dic que us necessito, que jo i els mossens us necessitem. Com ho he fet amb ells, us convoco, ja des d’avui, a l’obra més extraordinària que mai s’hagi vist a les nostres comarques des de que foren evangelitzades fa molts segles. Us convoquem a una nova evangelització, extensa i profunda, que permeti de nou fer d’aquesta terra una terra de sants. Que ens hi ajudi la intercessió de Sant Ramon Nonat i de Sant Pere Claver.

Omnia propter evangelium!

Més de 3000 persones omplen la catedral de Solsona per rebre el bisbe Xavier Novell

Més de 3000 persones han participat aquest diumenge a la cerimònia d’ordenació i presa de possessió del bisbe Xavier Novell i Gomà com a nou titular del bisbat de Solsona.

L’ordenació ha estat presidida pel bisbe Luís Ladaria, secretari per la Congregació de la doctrina de la fe, i concelebrada per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el nunci apostòlic Renzo Frattini i el bisbe emèrit de Solsona i predecessor del bisbe Novell, Jaume Traserra.

Des d’avui, Novell és el bisbe més jove de la Conferència Episcopal Tarraconense i de tot l’estat espanyol.

Fotografies amb alta resolució a www.flickr.com/bisbatsolsona

diumenge, de desembre 12, 2010

Mons. Xavier Novell primeres paraules pels capellans ja ordenat bisbe: "Deixeu-me ser el vostre amic. Us demano un vot de confiança"

(Foto: Lluís Closa)

Mons. Xavier Novell, en les seves primeres paraules un cop ja ordenat bisbe i al final de la celebració, s'ha dirigit als capellans de la diòcesi dient-los que volia ser com Jesús amb els seus deixebles: no us dic servidors, us dic amics. "Deixeu-me ser el vostre amic. Us demano un vot de confiança. Sumem els nostres esforços en l'evangelització. Ens uneix el més important, només ens separen coses petites".

Ja al migdia, en la roda de premsa, responent a la periodista de TV3, Mons. Novell ha explicat que "estaré amb els capellans, a compartir il·lusions i sofriments, a treballar amb ells. Ens uneixen tantes coses i ens diferencien tan poques, que ens entendrem".

La relació amb els propis capellans de la diòcesi és un fet que preocupava i molt al seu pare, que de seguida va afirmar, que estaria al costat dels capellans com un pare.

En la celebració l'arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol ha dit al nou bisbe: "T'animo Xavier a no tenir por".

Significatives i boniques han estat les paraules del nunci, Mons. Renzo Frattini, que en dirigir-se a Mons. Novell ha recalcat que havia de ser com Sant Francesc Xavier: mans i humil. L'ha exhortat a seguir treballant en la nova evangelització i a mantenir el bisbat unit pel bé comú.

Mons. Lluís Ladaria, qui va dirigir la tesi de Mons. Novell i qui ha ordenat el nou bisbe, l'ha animat a ser servidor de tots.

Mons. Novell, en les seves paraules ha donat les gràcies a tothom, s'ha recordat amb gratitud del seu predecessor, Mons. Jaume Traserra, s'ha dirigit als infants i als joves i com a colofó ha animat a pregar per les vocacions i a lliurar el cor a Crist: La millor experiència de la nostra vida.

Ha estat un dia emotiu ja que feia 90 anys, des de l'ordenació episcopal del bisbe Valentí Comellas (natural de Casserres, al Berguedà) que no s'ordenava un bisbe a Solsona. Mons. Xavier Novell, per tant, que des d'avui aportarà nova il·lusió a la diòcesi, noves ganes de presentar Jesús, el Senyor, l'amic, el nostre salvador.

Avui un servidor he tingut la sort de retransmetre l'Eucaristia d'ordenació episcopal juntament amb l'Ignasi Miranda per Ràdio Estel, Ràdio Principat i Solsona FM. Dono gràcies a Déu per haver-me concedit un dia de joia i d'haver sentit de molt a prop i molt endins l'amor de Jesús cap a la humanitat.

En un dia com avui, de joia, no podem pas oblidar els malalts, els empresonats, els que viuen en precàries condicions, els tristos, els que se senten sols, els que no tenen una vida digna, els que viuen en l'esclavitud del vici... Per tots ells, us preguem Senyor, perquè els ajudeu i, nosaltres, els cristians, sapiguem ajudar-los i estimar-los tal com Vós ens estimeu.

Fotos de l'ordenació episcopal de Mons. Novell

Podeu trobar les fotos de l'ordenació episcopal de Mons. Xavier Novell que ha fet el Lluís Closa avui, aquí

Mons. Xavier Novell: "Hem de fer d'aquesta diòcesi una terra de sants"


Avui a la 1 del migdia s'ha celebrat la roda de premsa del nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell i Gomà, que ha dit que intentarà "ser un bisbe sorprenent". L'ha presentat el periodista de Catalunya Ràdio i director de la revista del bisbat Solc, Francesc Cano.

Què ha dit Mons. Novell?

"És el dia més important de la meva vida"

"En l'Església, encara que no ho sembli, hi ha molta llibertat i creativitat"

"Sóc un bisbe sorprès"

"Intentaré ser un bisbe sorprenent" Com, li pregunten des de TV3? "Estimant. L'amor i la caritat curen moltes ferides."

"M'han conegut com a secretari del bisbe i ara em dedicaré a ser bisbe, a estar amb els capellans, a compartir il·lusions i sofriments, a treballar amb ells. Ens uneixen tantes coses i ens diferencien tan poques, que ens entendrem"

"Hi ha molts canvis que s'han de fer"

"Déu regalarà nous carismes"

"No serà tan continuista aquesta nova etapa"

"Només he desitjat fer, tot i que no sempre ho he aconseguit, el que Déu vol i, a partir d'ara, farem el que Déu vulgui"

"El primer canvi i molt profund és que tu i jo canviem, que siguem més sants"

"Hem de fer d'aquesta diòcesi una terra de sants"

"M'agradaria que em recordessin com un bisbe que s'assemblava a Jesús. Que puguin dir: ha estat com Jesús"

"Sóc de Montfalcó d'Agramunt, per això l'escut porta un falcó i una torre perquè són símbols del meu poble"

"Res de conformar-nos. Mar endins. Calar les xarxes. Obrir les portes a Crist"

Mons. Xavier Novell al diari Ara: "Per què Déu ha vinculat l’acte sexual a la procreació? Perquè aquest acte és important i té conseqüències."

Mons. Xavier Novell ha estat entrevistat per Joan Serra pel diari Ara. En l'entrevista publicada avui, aborda temes d'actualitat com el preservatiu o el paper de la dona a l'Església. La reproduïm:

El consideren una persona atractiva. Què li sembla?

No ho he descobert ara. Hi havia gent que ja m’ho deia. Miri, sóc així. Sóc atractiu i ¿això em pot portar algun problema? Ja me n’ha portat algun a la vida. ¿Això em pot servir perquè altres persones m’escoltin més que si fos una persona poc atractiva? Ho he d’aprofitar.

El fa sentir incòmode que l’etiquetin com la versió catalana de Georg Gänswein, Il Bello Giorgio, secretari personal de Benet XVI?

No és el que m’agrada més. No sóc vanitós. Orgullós, sí, i aquest és un pecat que he de corregir. A ell li diuen Il Bello Giorgio, un qualificatiu propi de sortir al Cuore, i a mi em diuen el Malaguanyat, que és més de conversa de carrer entre dues senyores, sense gaire glamur. Prefereixo que em diguin el Malaguanyat que Il Bello Xavier.

El bisbe més jove de l’Estat es considera una persona conservadora?

Si ser conservador vol dir estimar l’Església, estic encantat de ser conservador. Si ser progressista vol dir estar ben obert a totes les novetats perquè l’anunci de l’Evangeli pugui arribar a tothom, estic encantat de ser progressista.

Les dones tenen un paper secundari a l’Església?

Em sembla que el paper de la dona a l’Església és extraordinari. Hi ha dones que estan fent una feina molt més important que, fins i tot, el mateix ministeri episcopal. A les parròquies hi ha més dones catequistes que homes. A les institucions de caritat hi ha més dones que no pas homes. Les dones no tenen un paper secundari a l’Església.

Un bisbe tan jove entén el valor del preservatiu per combatre les malalties de transmissió sexual?

El millor mètode perquè no hi hagi malalties de transmissió sexual és evitar les relacions promíscues i que la relació sexual estigui en el marc del matrimoni o d’una parella estable. Als joves els hem de dir que no cremin etapes, que no comencin a tenir sexe abans d’haver descobert que això va vinculat a un amor que suposa entregar-se per sempre. On hi ha hagut molta promiscuïtat, també hi ha hagut molta sida. Per què Déu ha vinculat l’acte sexual a la procreació? Perquè aquest acte és important i té conseqüències. La divulgació del preservatiu sense una formació adequada, tal com semblen que diuen els estudis, provoca un augment d’embarassos no desitjats.

El bisbe Traserra a punt per "sumar" a la parròquia de sant Esteve de Granollers

Informa el 9 Nou que el bisbe Jaume Traserra, des d'avui emèrit de Solsona, col·laborarà activament en la parròquia de sant Esteve de Granollers, lloc on viurà a partir d'ara ja que és la seva ciutat. De 76 anys, Traserra gaudeix de salut i vol, tal com va dir en la celebració del seu comiat, conèixer noves persones i de seguir servint a l'Església.

Avui és el dia de Mons. Xavier Novell i de la diòcesi de Solsona

I ha de ser el dia que ens recordem i molt, dels malalts, dels que se senten sols, dels que ho passen malament, dels desvalguts, dels tristos, dels que no tenen esperança. L'arribada d'un nou bisbe ens omple d'alegria, però aquesta alegria, tal com ens exhorta Jesús a l'Evangeli, l'hem de compartir, l'hem de donar, l'hem de manifestar especialment amb els que més ho necessiten.

Aquesta alegria i aquest goig que sentim molts avui, ha de ser un nou inici, un nou començar. El nostre cor ha de tenir nous anhels de santedat, o el que és el mateix, nous anhels d'estimar molt a Déu i als altres.

Per Solsona és un dia gran, pel bisbat també, per l'Església és un dia important, per Mons. Xavier Novell un dia inoblidable. M'ha encantat l'article del Benigne Rafart al Regió-7 d'avui, us el recomano plenament. El Benigne és una persona culta i ben informada i ha estat un goig llegir les seves paraules que completen la bona informació que podem tenir de cara a la celebració.

Servidor comentarà la missa per Ràdio Estel juntament amb l'Ignasi Miranda a partir de les 4 de la tarda. També aquesta retransmissió es podrà escoltar per Solsona FM. Des d'aquí el desig que Mons. Novell tingui una bona entrada de bisbe i que tots plegats ens recordem, en primer lloc i d'una manera especial, dels malalts i dels desvalguts en un dia tan senyalat per tal que a partir de demà siguem més sants i més fidels a l'Evangeli.

divendres, de desembre 10, 2010

Mons. Xavier Novell: "Aquell que no dedica un temps generós a l'Estimat, a poc a poc perd l'amor que l'havia impulsat a arriscar-se"

Grans frases de Mons. Xavier Novell i Gomà, bisbe de Solsona (1969)

1 “Sempre, encara que a vegades misteriosament, evangelitzen més els cristians que viuen en comunió que els que viuen franctiradors”

2 "Aquell que no dedica un temps generós a l'Estimat, a poc a poc perd l'amor que l'havia impulsat a arriscar-se"

3 "Vull intentar que tots els capellans se sentin valorats, que el presbiteri estigui unit i content"

4 “Claveu en el vostre cor la fidelitat a Crist a través de la seva Església”

5 “Sé que és visiblement molt més fructífer acostar la gent a Crist en l'Església que no pas sense l'Església”

6 “L'oració ha canviat la meva vida”

7 “La pregària em sosté. Si no reso, tot comença a anar malament”

8 "Estic convençudíssim que Crist és l'únic salvador i que és la veritat"

9 "Primer, viure santament"

10 "Els que volem anunciar a Crist hem de donar testimoni, ser gent exemplar, que desperti interrogants"

Com comunicava l'Església de Solsona en el moment del canvi de pontificat del 1977?


Un retall d'aquell moment a través del Full Diocesà del 19 de març del 1977

A dos dies de l'ordenació episcopal i presa de possessió de Mons. Xavier Novell (12 de desembre a les 16:30 a la Catedral), ens ha caigut a les mans el full diocesà del 19 de març del 1977. Una data interessant per copsar un moment de canvis episcopals dins de l'Església de Solsona d'aquells dies. En aquell Full hi trobem els aires del postconcili i, per exemple, com l'actual rector de Cardona, Mn. Antoni Guixé, explica l'Evangeli del fill pròdig d'una manera amena i prop era. També ens sorprenem amb una crítica de la violència als camps de futbol i hi trobem, també a tall d'exemple, un “diàleg obert”, el qual compta amb aportacions d'opinió de diferents fidels del bisbat de Vic i Solsona. Era el moment en què el bisbat de Solsona, també mitjançant aquell full diocesà, s'acomiadava de Mons. Josep Bascuñana, bisbe de Solsona, després de 12 anys i mig. El Dr. Bascuñana, com l'anomenaven, havia substituït Tarancón el 21 de maig de 1964 i havia hagut de cedir, per “motius de salut”, la jurisdicció de la diòcesi el 7 de gener de 1975, tot i conservar-ne la titularitat, a mans de Mons. Joan Martí i Alanis, bisbe de la Seu d'Urgell. El 19 de març del 1977, i just després d'una greu intervenció quirúrgica, el Dr. Bascuñana rebia “El nostre comiat” en el full diocesà. En ell s'hi remarcava “l'herència del pontificat taranconià, l'efervescència del postconcili i la fallida de tantes esperances.” S'afegia que havien estat temps “força durs i difícils, més plens de sofriments que de goigs, Déu vulgui que positius perquè de cara al Regne no hi ha llavor infecunda. Com sigui, és hora de l'agraïment i, tal vegada, del perdó. És l'hora de l'abraçada entre pare i fills. És l'hora del comiat que sempre dol, per freda que de vegades pugui semblar l'Església, o per reservat que sigui el nostre tarannà solsoní”.

L'escrit “El nostre comiat” acabava així: “Podríem fer ara el recompte de les seves visites pastorals, dels seus favors, de la seva bondat... No ho farem. Ens limitarem a recordar-nos d'una cosa que és la que més directament ens afecta: que el nostre full diocesà Vic-Solsona va veure la llum sota el seu pontificat i que sempre que li havíem demanat la seva col·laboració escrita, no ens l'havia negada mai. Benvolguts lectors: Pregueu amb nosaltres pel Dr. Bascuñana i pel futur de la diòcesi de Solsona ara que es disposa a rebre el seu nou prelat definitiu. Dr. Josep Bascuñana: Adéu-siau!

L'Església de Solsona, per tant, estava a punt d'acollir l'arribada del bisbe Miquel Moncadas.


La tasca immensa de Mn. Climent Forner per l'Església i pel català

El director del Full Diocesà de Solsona durant dècades, l'il·lustre Mn. Climent Forner,

donava ànima a tots els seus escrits i de quina manera. No només per la seva profunda vàlua espiritual sinó també per la seva riquesa lèxica, pel seu bon humor i per la seva esperança. En l'article de la contraportada d'aquell dia escrivia: “Sovint m'he trobat amb algú que m'ha demanat: -Què fan el Dr. Espert, el Dr. Miralles... Encara són vius?- L'altre dia em vaig perdre ben a gratcient pels verals de Solsona, melic d'enlloc, en una mena d'excursió sentimental cap al passat. Aprofitant les hores vagaroses de què disposava entre una reunió i una altra (els

capellans, deia Mn. Armengou, el judici final ens trobarà en una reunió), vaig arribar-me fins a Sant Bernat, la Canal, el Castellvell (…) nius de records tan íntims com el foc a terra d'una casa de pagès a l'hivern i tan llunyans com passatges de l'Antic Testament. I cedint a un impuls de ca

ritat, d'agraïment i de curiositat (tot sigui dit), vaig visitar, entre altres, el Dr. Espert i el Dr. Miralles. De què són vius, i ben vius, gràcies a Déu, en dono fe. Xacrosos, però lúcids. Absents i presents alhora en el nostre món. Fidels com una soca. Adolorit l'un, cec l'altre, porten amb suprema elegància espiritual la creu de la vellesa i de la solitud, s'encomanen a Déu, s'alimenten de recordances, sofreixen molt d'esperit a causa del daltabaix dels nostres dies, però s'assemblen a l'ancià Simeó: no perden l'esperança sobrenatural, confien en el ressorgiment de l'Església, en la salvació del món. Advertim, amb motiu del Dia del Seminari, que gairebé tots els capellans que avui correm pel bisbat havíem passat per les seves mans de superiors i professors. Ells eren el Seminari. Ells són les ombres vivents d'aquella santa casa -el Turó de Sant Magí- que, deserta de vida, és ella mateixa una ombra del que havia estat”.

El conseller nat Dr. Ramon Espert

Mn. Climent Forner el presentava així: “Dr. Ramon Espert i Bu

rgés. Fill de Berga, 87 anys fets. La seva mare venia cacauets. Canonge xantre de la Santa Església Catedral Basílica. Professor del Seminari, jubilat. Predicador incansable. Conseller nat. Té una minyona que el cuida. Carrer Llobera, 9 2. Solsona. Tel (93) 811 10 52”.

Després d'aquesta presentació, Mn. Climent recollia fragments d'una conversa mantinguda amb l'il·lustre Dr. Espert. Deia coses com aquestes:

-Miri, ara tancat a casa. El dolor, aqueixa creueta que Déu m'ha regalat

. Però em passa el temps sense adonar-me'n. Em dedico a recollir fets, anècdotes, escrits, fent fitxers... Tinc encara potser més de cent carpetes grans, eh, que són d'articles de revistes, retallats, oi, i col·leccionats, però amb el seu índex.

-M'agradaria que la “fulla”, oi, portés més coses de l'Església, coses que són pel bé de l'Església, que tenen ressò universal, i que la premsa no en parla. I parlar més del Sant Pare, res, algunes cosetes del Sant Pare.

-La situació del món, la veig molt malament. L'arrel de tots els mals d'avui és l'espantosa crisi de fe. Aquesta crisi és deguda a la manca d'oració. Però també a la inversa: no es prega per manca de fe. Ara, que tinc esperança perquè confio en la providència de Déu que no pot fallar en l'Església.

-Pels informes que tinc, crec que vindrà de seguida. Aviat, nou bisbe.

El fervor del Dr. Miquel Miralles

Mn. Climent Forner l'introduïa així: “Dr. Miquel Miralles i Casals. Fill de Cardona. 85 anys i mig. Canonge mestrescola, jubilat. Des del 1921, quan tenia 29 anys, al Seminari: Vicerector, Rector i, en l'actualitat, Rector honorari. Professor jubilat. Predicador fervorós. Mn. Josep Subirana li fa com de pigall. Seminari Conciliar de Solsona (Lleida). Tel. (93) 811 01 00”.

Com en el cas del Dr. Espert, Mn. Climent Forner, no sabem si amb gravadora o apuntant, reflectia sobre el paper fragments de la conversa amb el Dr. Miralles. En reproduïm una petita part:

-Bé, anar fent... Cego sí, però per la resta, vaig passant... Fa nou anys, nou anys!, que no m'hi veig. Com en diuen d'això del sucre... la diabetis, just la diabetis... No, no, no m'ha costat d'acceptar aquesta contrarietat perquè ja em vaig posar en mans de Nostre Senyor el moment que em van dir que potser quedaria cego.

-Oh, miri, ara pregar i sofrir. Reso el rosari, estic bastant a la capella, entre els companys... El temps no el trobo llarg, no, no. Cada dia celebro la santa missa. La dic de memòria. La de la Mare de Déu.

-Espero i demano a Déu Nostre Senyor que els senyors bisbes que ens donin siguin realment ben exemplars, i que sobretot que els capellans es posin ben bé a l'altura d'un capellà, que s'hi posin ben bé, és a dir, que estimin de debò a Déu Nostre Senyor.

dijous, de desembre 09, 2010

Mons. Xavier Novell: "L'oració em sosté. Si no reso, tot comença a anar malament"

Alfa y Omega ha entrevistat Mons. Xavier Novell. En ella hi trobem més claus sobre com actuarà en el bisbat de Solsona:

«Lo nuestro es evangelizar, no hacer acción sociocultural»
Tiene 41 años, es doctor en Teología, ingeniero técnico agrícola y, cuando reciba, este domingo, la ordenación episcopal y tome posesión de la diócesis de Solsona, será el obispo más joven de España. Don Xavier Novell es antiguo scout, un sacerdote que disfruta orando y celebrando la Eucaristía (se levanta a las 5:30 para rezar y alimentarse espiritualmente), y, sobre todo, es un amigo de Cristo y un evangelizador incansable

¿Cuál será su prioridad como nuevo obispo de Solsona?
Lo reza el lema episcopal que he escogido: Todo hacia la evangelización. Lo primero que quiero desarrollar con los sacerdotes, religiosos y laicos, es anunciar el Evangelio. Evangelizar no es sólo hablar de Jesucristo, sino ayudar a las personas a encontrarse personalmente con Él, para que puedan seguirle y tener una vida santa. Muchos han oído hablar de Dios y han sido instruidos en la vida cristiana, pero viven como paganos. Así que, al principio, tenemos que ayudarlos a conocer a Cristo.

Y esto, ¿cómo se hace?
Primero, viviendo santamente. Los que queremos anunciar a Cristo tenemos que dar testimonio, ser gente ejemplar, que despierte interrogantes. El segundo paso es, con quien se pregunte por qué vivimos así, dar razón de nuestra fe:Vivo así porque creo en Jesús, porque Él me ha dado una vida nueva. Tercero: si la persona se interesa, decirle:Ven, y verás cómo se puede creer en Él. Hemos de tener una pequeña fórmula, sin excentricidades, para que la persona con inquietud de conocer al Señor pueda decir: Si existes, quiero creer en Ti. Pueden ser pasajes del Evangelio en los que Jesús se encuentra con personas concretas, ratos cortos de oración... Todo, con mucha paciencia, en oración, respetando la libertad, sin forzar, dejando que Dios encuentre su momento con cada uno.

¿Qué dificultades se va a encontrar?
El profundo proceso de secularización de la diócesis, que afecta a no pocos bautizados. Las formas y el contenido de la evangelización son a veces percibidas como un cristianismo fundamentalista, por personas alejadas y de Iglesia, que creen que hay que presentar un humanismo respetuoso para no ser invasores.

Monseñor Iceta y monseñor Munilla han encontrado dificultades de puertas para adentro. ¿Cree que también le tocará a usted?
Ya han empezado a hacerlo. Hay sacerdotes que creen que pertenezco a una generación que ha vuelto a vestirclergyman, es crítica con el Vaticano II y se enmarca en una oleada conservadora, preconciliar, etc. Éstas son acusaciones falsas, fruto de prejuicios. Soy hijo del Vaticano II y no he conocido otra cosa. Visto como pide la Iglesia, porque ella lo pide y porque hoy la Iglesia necesita ser visible en sus sacerdotes. Llevamos mucho tiempo de anonimato. Quien crea que el Vaticano II no está convencido de que tenemos que rezar más y ser más santos, que diga dónde lo pone. Durante mucho tiempo se ha realizado una acción pastoral que ha marcado a muchos, pero no funciona. Yo he reconocido mis errores y he cambiado para ceñirme a la evangelización. Nuestra labor es evangelizar, no hacer acciones socioculturales.

¿Debe la Iglesia en Cataluña tomar partido por la causa nacionalista?
No es acertado explicar la secularización de Cataluña desde la clave nacionalismo sí, nacionalismo no. Lo nuestro es anunciar el Evangelio, que la gente pueda creer en el Señor, recibir sus sacramentos y eso les ayude a vivir de modo ejemplar; es que la sociedad se convierta y todos se sepan hijos de Dios y hermanos entre sí. Y que, cuando los laicos construyan la sociedad, actúen para que sea lo más parecida al reino de Dios. Nuestra labor no es ser sustento ideológico de una facción política, ni fomentar una opinión nacionalista o pro-unión con el resto de España. Si nos hemos equivocado, se debe más a un intento por cambiar la fe cristiana para adaptarla a la mentalidad secularizada de hoy. Hay sacerdotes y obispos que han hecho opciones políticas, pero si sufrimos es porque no pocos sacerdotes piensan que la Iglesia tiene que cambiar el Evangelio para adaptarse a la mentalidad de la gente.

Si fuese una persona alejada y le preguntase quién es Cristo para usted, ¿qué respondería?
Que es mi Señor, que da sentido a mi vida. Me ha invitado a una amistad personal con Él, que se nutre de diálogo en la oración, en la escucha y meditación de su Palabra, al celebrar la Eucaristía, al abrirle mi corazón y explicarle lo que me pasa, mis dificultades, mis deseos, las personas que se confían a mí... La oración ha cambiado mi vida. Yo era un joven hijo de una pastoral muy comprometida, pero con poco conocimiento personal de Cristo. Me centraba en el yo: Yo que lo intento, que lo consigo, que vivo mis miserias. Y cuando abrí la puerta de la oración para dejarle hablar a Él y vivir en mí, mi vida cambió. La oración me sostiene. Si no rezo, todo empieza a ir mal.

Entrevista de José Antonio Méndez

La idea que connecta el bisbe Deig, el bisbe Traserra i el bisbe Novell

L'Escola de Formació de Laics: La millor realitat pastoral nascuda durant el pontificat del bisbe Deig

Mons. Antoni Deig i Clotet, bisbe de Solsona del 1990 al 2001, va veure néixer l'Escola d'Agents de Pastoral Juvenil el 1999. Va creure-hi i va fer tot el que estava a la seva mà per fer-la possible. A més, en deixar el bisbat, va voler que no només fos una escola per formar agents de pastoral per a joves, sinó que va voler que s'obrís a tots els laics passant a anomenar-se, simplement, Escola d'Agents de Pastoral. El primer director de l'escola va ser el nou bisbe, Mons. Xavier Novell, que va encapçalar aquesta oferta de formació teològica i espiritual del 1999 al 2006.

L'arribada del bisbe Jaume Traserra (2001) va servir de nou impuls per a l'escola. Es va oferir des del començament a fer de professor i predicador de recessos i exercicis espirituals i va veure créixer l'escola i els fruits que ha donat. En aquests més de 10 anys d'existència hi han passat un centenar d'alumnes que s'han convertit en fidels compromesos i preparats per ajudar a delegacions o parròquies de forma molt decisiva. Per tant, es complia l'objectiu de l'escola: fomentar el compromís cristià fidel i perseverant de laics que ara, juntament amb els consagrats, estan sostenint, impulsant i renovant la pastoral d'algunes parròquies i de les institucions diocesanes.

Explica el nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, que “es pot afirmar, sense vacil·lacions, que els signes de renovació i vitalitat que en aquest inici de mil·leni es veuen a la Diòcesi de Solsona provenen de l'Escola de Formació de Laics”.

El 2006, el pare de Mons. Xavier Novell, l'ara diaca permanent Joan Novell i Balagueró, prenia el relleu com a director de l'escola, que el 2007 passaria a anomenar-se Escola de Formació de Laics. Seria l'últim canvi de nom per anar-se adaptant als nous reptes i exigències. Va ser, per tant, el moment en què el bisbe Jaume Traserra va constituir canònicament l'Escola de Formació de Laics de la Diòcesi de Solsona. D'aquesta manera la idea es consolidava i fortificava definitivament.

Una escola en permanent evolució

Els canvis de nom reflecteixen el que estava passant en aquesta realitat viva. L'Escola de Formació de Laics, durant 11 anys, ha anat obrint-se més i adaptant-se als nous temps, sempre amb un objectiu clar: formar laics no només teològicament sinó també espiritualment. No podia ser que una escola de formació de laics deixés de banda la pregària, aquest motor de la vida cristiana. I per aquest motiu, s'han fet recessos i moltes pregàries, explorant les diverses maneres d'adreçar-nos a Déu.

L'Escola de Formació de Laics va passar de ser una formació restringida a unes edats i realitzada a Solsona, a ser, actualment, una realitat, per a tots els majors d'edat cristians, que s'ha anat descentralitzant i adaptant al territori. A més, l'Escola de Formació de Laics sempre ha volgut romandre oberta a tots els fidels i ha ofert conferències o actes molt positius. Destaquem, a tall d'exemple, la vinguda a Solsona de Mons. Lluís Ladària, arquebisbe-secretari de la Congregació per la Doctrina de la Fe que va impartir la conferència “Crist, únic salvador de la humanitat”.

La innovació en l'Escola de Formació de Laics

Moltes de les noves iniciatives pastorals que s'han iniciat a la diòcesi durant els últims 10 anys han estat apreses o impulsades des de l'escola o amb alumnes, exalumnes o professors de l'escola. Els nous temps reclamen noves i imaginatives formes d'Evangelització, i aquest aspecte ha estat present des del principi. Per això, projectes com el “Torneu de la part de Déu”, les “catecolònies”, els cursos Alfha, la consolidació de recessos i exercicis espirituals, han tingut continuïtat, en part, gràcies a l'acció constant i de qualitat dels laics formats en aquesta Escola.

El bon ambient que es palpa ha estat motiu d'alegria per a tots els alumnes i exalumnes. Han participat sens dubte d'una família unida i il·lusionada per portar la Bona Nova a tothom. Segons el bisbe Jaume Traserra “no es tracta tant de felicitar-los per la bona feina feta com de projectar de cara al futur l'extensió de l'Escola als arxiprestats on encara no s'ha fet present l'oferta i la proposta de formació de fidels”.

Nova etapa amb la Teresa Gené (2010)

Aquest 2010 la Teresa Gené, una alumna de la primera promoció (1999-2001) ha pres, per voluntat del bisbe Traserra, la direcció de l'Escola de Formació de Laics després de 8 anys de delegada de joventut. La Teresa resumeix molt bé l'esperit de l'escola quan diu: “L’objectiu prioritari és ajudar a viure a consciència i en profunditat l’ésser cristià”. Actualment l'Escola té dues seus, una a Tàrrega amb uns 25 alumnes, i una a Solsona amb uns vuit.

La nova directora afegeix que “Només qui coneix el Crist el pot estimar i qui l’estima, transmet tot allò que comporta una relació vital amb el Senyor: joia, esperança, pau, amor, comprensió, saviesa... I totes aquestes coses, no són les que necessita urgentment el nostre món avui?”.

En definitiva, l'Escola de Formació de Laics de la diòcesi de Solsona connecta el bisbe Deig, amb el bisbe Traserra i tots dos bisbes amb el nou cap de l'espiscopat, Mons. Xavier Novell. Una iniciativa molt positiva que ha aportat fruits concrets com per exemple: 1 exalumne ha estat ordenat prevere, un altre ha rebut les ordes de diaca a l'espera de ser ordenat capellà, 3 exalumnes han estat ordenats diaques permanents, 17 exalumnes són membres integrats a diferents delegacions, associacions i fundacions diocesanes, etc., etc.

Els projectes de l'Escola de Formació de Laics no s'aturen. Queda molta tasca per fer i segur que tenint com a nou bisbe el que ha estat director 7 dels 11 anys de l'Escola, se seguirà impulsant aquesta realitat. Com desitja Mons. Novell, aquesta escola seguirà sent aquella que “tot ho encamina cap a l'evangelització”. I com recordava en una carta des de Roma el 25 de febrer del 2003: “Quan ara fa anys vàrem imaginar el projecte dels agents de pastoral, pensàvem en nomenaments, en títols, en responsabilitats... Després ens vàrem convèncer que el millor nomenament era escoltar del Senyor mateix el “Vine i segueix-me”.

diumenge, de desembre 05, 2010

Saber renunciar

Només la renúncia ens garanteix l'objectiu. En el món d'avui ens atrauen moltes coses, és lògic, molts es preocupen de què moltes coses ens atraguin, de què molts productes, moltes activitats, ens motivin. Però hem de renunciar per tal de ser qui hem de ser, per tal de poder-nos dedicar a la nostra professió i a la nostra família com es mereixen.

Renunciar no és fàcil, és dur, costa un esforç, un ingent esforç per tal de superar aquests desigs, molts d'ells positius, però que destorben l'objectiu de complir bé amb el nostre deure, és a dir, amb la nostra família i amb el nostre treball.

Quan no renunciem, quan no sabem renunciar, perdem la nostra personalitat i fem patir als de la nostra vora, sens dubte, perquè només si som capaços de renunciar som capaços de viure en plenitud. Avui en dia no és fàcil, però és l'únic camí que ens fa progressar a nosaltres i a la nostra societat.

dissabte, de desembre 04, 2010

El "tots som u" de Rac1


L'audiència de Rac1 ha crescut espectacularment. I no només per tenir gent mediàtica sinó per la seva filosofia de sumar i de viure la ràdio amb intensitat, professionalitat i bona harmonia. L'eslògan "tots som u", inspirat o no en el verset de l'Evangeli de Joan 17,21 "Que tots siguin u", reflecteix molt bé com fan la ràdio i el perquè del seu èxit.

Rac1 ha crescut de pressa, amb uns professionals magnífics i amb un bon ambient que es nota cada dia que passa. Davant d'un esdeveniment important "tots són u" i informen amb gran força perquè pensen en tots els detalls i en tots els enfocaments de la notícia. Sí, segur que tenen defectes, però ara mateix gràcies a la seva emptenta han aconseguit sumar-se a l'altra ràdio generalista en català i ser un "gegant" al costat d'ella, de Catalunya Ràdio.

Per tant, en aquest eslògan tan evangèlic "Tots som u" hi trobo l'essència de qualsevol empresa, institució o grup: sumar esforços per tirar endavant el millor possible.

divendres, de desembre 03, 2010

Entrevista a Francesc Cano: "L'Església de Catalunya acabarà tendint cap a una publicació única"

Entrevista – Josep Àngel Colomés (Va ser publicada a inici d'octubre al setmanari Celsona Informació, que actualment compta amb 7.000 lectors segons l'últim baròmetre de la comunicació i la cultura)


Entrevista a Francesc Cano, periodista. Dirigeix des de fa anys la revista Solc, del Bisbat de Solsona, que compta amb uns 700 subscriptors (i 4000 lectors segons el baròmetre de la comunicació i la cultura 5a onada 30 de novembre de 2010). Treballa a Catalunya Ràdio on presenta els informatius de Catalunya Informació. És professor a la Universitat Internacional de Catalunya. Dirigeix la newsletter www.it-intransit.eu. Col·labora a la premsa del país. Ha prologat els escrits pastorals del bisbe Jaume Traserra.

Què ens aporta d'interessant el llibre "Escrits Pastorals" de Mons. Traserra?
Aquest llibre no deixa de ser el recull d'obres que ja estaven publicades, és a dir, com a novetat seria un llibre que no tindria cap mena de sentit. Crec que és una manera de què tota aquesta obra, que en el fons és obra dispersa que ha anat publicant durant els gairebé 10 anys de pontificat, sigui unida en un volum per tal que a la gent li quedi el gust del record i d'altres, i penso sobretot en el clergat i la gent que teoritza sobre l'Església, que li quedi en un volum perquè es pugui consultar. Són textos, tots, com diu el títol, de caràcter pastoral, són textos reflexius, són textos que fins i tot poden ajudar a algú en l'oració, són textos que aborden l'actualitat de l'Església, temes vigents de l'Església contemporània. També hi ha temes molt més de fons, que el temps no els hi fa mal. Homilies que jo crec que han estat les grans homilies que ha fet durant tots aquests anys de pontificat.

El sentit últim és donar perdurabilitat amb aquests textos que, d'una altra manera, haguessin quedat dispersos i, al final, com passa sempre, s'haguessin acabat perdent.

Quin balanç en podem fer del pontificat del bisbe Traserra?
Hi hauria algú que d'una vegada per totes hauria de dir que, avui per avui ja podem fer balanç del pontificat del bisbe Traserra i que, sense cap mena de dubte, després del bisbe Vicente Enrique i Tarancón, la figura de Jaume Traserra, d'aquí a 50 anys, s'observarà com un dels grans bisbes que ha tingut Solsona.

Quin creus que ha estat el gran encert d'aquests més de 9 anys al front de Solsona del bisbe Traserra?
Sense cap mena de dubte, el seu gran encert, ha estat la llibertat d'acció que ha donat a tota la gent que ha col·laborat directament amb ell o els que han tingut ganes de col·laborar amb ell. La seva gran virtut és, primer saber-se envoltar de gent bona i gent competent, i segon, saber donar, sempre, un gran marge d'acció perquè la gent sigui propositiva i desenvolupi projectes en favor del bisbat. I, a banda, jo crec que hi ha una cosa que és fonamental, que és que el bisbe Traserra és una persona amb una ment estructurada com la d'un jurista, ha estat capaç, també, de fer una actualització molt important de tot l'aparell administratiu del bisbat de Solsona. És a dir, des de posar al dia la qüestió financera del bisbat, i de donar una estructura organitzativa moderna a tota la qüestió financera del bisbat, fins a ordenar totes les qüestions relacionades amb el patrimoni. I a posar ordre a l'arxiu. Saber què és el que hi ha, el que no hi ha, què és el que falta, què és el que es té... Jo crec que ha estat capaç de relligar-ho tot i en 10 anys, des d'aquest punt de vista, ha deixat un bisbat immaculat, per la persona que el rebi en herència d'aquí a un temps.

Com a director de la revista Solc, com veus el futur d'aquesta revista?
Les revistes vinculades al món de l'Església tenen, en general, un problema que és evident. De la mateixa manera que, sent realistes, el volum de feligresos decau, que el volum de clergat decau, les revistes que no deixen de ser la traducció directa d'això, també van baixant, no morint però segurament cada vegada van perdent una mica del pes específic que en el seu moment havien tingut. La revista Solc té una voluntat molt clara de fer una revista de caràcter religiós però també de caràcter cultural i, interpretant moltes vegades, també, la religió des d'un punt de vista cultural. En part és per això que la revista Solc, entre les revistes religioses de Catalunya, pot tenir un futur una mica més esperançador.

En paral·lel a això, hi ha un esforç que s'està fent als últims anys, en col·laboració amb el SIMCOS, que és el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social a Catalunya, un esforç per intentar fer convergir unes quantes revistes. Probablement no al 100% però sí en una part important. Potser un 50% que totes les revistes tinguin en comú, i un altre 50% de pàgines interiors que siguin depenents de cada bisbat. Aquest projecte, en certa manera, s'està impulsant i s'està liderant des de Solsona. Jo crec que, si aconseguim això, la revista Solc pot acabar sent una de les grans revistes de referència eclesial que hi hagin a Catalunya en tant que pot ser un producte molt més transversal, no només del bisbat de Solsona, sinó de la resta de bisbats de Catalunya.

Jo crec que aquesta idea caurà pel seu propi pes pel volum de lectors que tindrà cada bisbat serà tan magre que farà falta un replantejament estructural i intentar fer una publicació única. Al final serà una cosa evident que caldrà fer. Estarà liderat o no des de Solsona. Això ja no ho sé perquè el pontificat del bisbe Traserra acaba i, per tant, en principi la meva col·laboració amb el bisbat s'acaba ara. I era un objectiu meu, molt personal, compartit amb el senyor bisbe. No sé el pròxim bisbe que vindrà o el pròxim director de la revista Solc, no sé quins seran els objectius que es fixaran, no en tinc ni idea. Però malgrat no se'l fixessin ells com a objectiu, jo crec que, a la curta o a la llarga, l'Església de Catalunya acabarà tendint cap a una publicació única.

Com veus els mitjans d'Església a Catalunya?
Sincerament els veig molt malament, els veig mitjans vells, que no han sabut i que continuen no sabent interpretar el que és el que demana la gent. Mitjans que no tenen clar, potser tenen clar a qui es dirigeixen, però no tenen clar què demana aquesta gent. Són productes moltes vegades amb un grau d'amateurisme que provoca resultats sense una qualitat òptima. És a dir, nosaltres estem fent productes des de la cooperació, una mica productes des de ara ens ajudarà una monja, ara ens ajudarà un... I el que hauríem d'intentar, per això veig malament avui per avui els mitjans de comunicació de l'Església catalana, és productes professionals. Jo reivindico una cosa. Si nosaltres sumem la difusió de totes les revistes i de totes les publicacions d'Església que avui per avui hi ha a Catalunya, nosaltres podríem constituir-nos com un dels grups més importants de comunicació del país. Si sumem tot el que difon els fulls dominicals de totes les diòcesis, més tot el que es difon a través de les seves revistes, més ràdio Estel, més Catalunya Cristiana, més les publicacions parroquials, si sumem tot això, la difusió és brutal. No saber aprofitar això és el pitjor llast que tenim avui per avui la gent que intentem tirar endavant els mitjans de comunicació de l'Església a Catalunya.

Això és una cosa. L'altra cosa és com està la situació dels gabinets d'informació de cada un dels bisbats de Catalunya. Llavors això ja mereixeria un anàlisi particular de cada un dels bisbats. Com comunica l'Església de Catalunya? Doncs jo sóc del parè que, avui per avui, comunica molt malament, però aquest seria un altre debat. Si ens fixem només en mitjans de comunicació és el que et deia abans.

La visita del Papa del diumenge, què et sembla?
La visita del Papa des d'un punt de vista pastoral jo crec que és innegable que serà un gran èxit. Des d'un punt de vista social jo estic convençut que, malgrat les crítiques, mínimes crítiques que hi puguin haver hagut, jo crec que també serà un gran èxit. La visita d'un Papa a qualsevol ciutat és un esdeveniment històric. L'última vegada que un Papa va trepitjar Barcelona va ser Joan Pau II l'any 1982. Que avui, l'any 2010 hi torni Benet XVI i que, a més, hi torni per consagrar la Sagrada Família com a basílica jo crec que és indiscutible que serà un event irrepetible.
Hi ha hagut gent que fins i tot s'ha queixat de la qüestió pressupostària, dels diners que hi ha hagut de posar l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Jo sempre recordo quin serà el benefici estimat d'aquesta visita per la societat. Aproximadament d'uns 30 milions d'euros. El cost d'aquesta visita per les institucions públiques ronda els 400.000 euros. La resta és benefici pur i dur. Si ens ho mirem des d'un punt de vista mercantilista, també serà un èxit. Però en primer lloc, nosaltres, com a cristians, el que hem de fer és mirar-nos-ho des d'un punt de vista pastoral, que serà un èxit segur i des d'un punt de vista de moviment de la massa i de reconeixement de part de la societat catalana de què vivim en un país catòlic i de què vivim en un país que, quan ve el Santpare, sortim al carrer, amb senyeres, i sortim al carrer amb banderes vaticanes per donar-li la benvinguda. La movilització crec, vull pensar, que aquest pròxim cap de setmana serà brutal a Barcelona i que serem capaços, la resta de gent de Catalunya, també els solsonins, d'empatitzar amb l'eufòria del moment.