Mons. Xavier Novell: "T’aplaudeixen a tu, Senyor, que t’has dignat a fer-te present, davant el teu poble, en la meva pobra persona"
Mons. Xavier Novell: Apaguem el televisor, apaguem internet i parlem en família, visitem el qui està sol
En el seu missatge per l'any nou Mons. Xavier Novell és concret i clar. Us trameto la part més interessant de l'exhortació:
Pregar: discernir la voluntat de Déu i aconseguir constància per complir-la
No es fracassa per les limitacions sinó més aviat pels propis vicis
Mons. Xavier Novell a Signes dels temps
Mons. Xavier Novell: "Teniu en ell la vida"
Mons. Xavier Novell fa la primera visita on va viure l'adolescència: Tàrrega
Mons. Xavier Novell i l'abundància d'iniciatives pastorals
Vídeo Mons. Xavier Novell a l'Àgora de TV3
Seguiran alguns comunistes el mateix camí que Peter Seewald?
Mons. Xavier Novell felicitarà el Nadal personalment a qui ho vulgui
Mons. Xavier Novell: "Confesseu-vos, per l’amor de Déu!"
Mons. Xavier Novell serà en directe dilluns que ve a l'Àgora a TV3
Benet XVI als joves: Una alegria lligada a la confiança en Déu
Jaume Clavé: "La fe que vàrem abandonar, ara, al cap d'uns anys, torna a resplendir"
P. Josep M. Recasens: "L’alegria més gran que podem tenir és saber que Déu és amb nosaltres i que està a favor nostre"
Mons. Piris: "L’oració és el punt més important en el procés de l’evangelització i ens ha d’acompanyar sempre si en volem treure fruits"
Mons. Xavier Salinas: "La dedicació del Temple de la Sagrada Família és també un testimoni d'aquesta relació íntima entre Déu i els homes"
Mons. Jaume Pujol recordant Pere Tarrés: "Oració. És el més fonamental"
Discurs Mons. Novell, la seva al·locució final
Més de 3000 persones omplen la catedral de Solsona per rebre el bisbe Xavier Novell
Mons. Xavier Novell primeres paraules pels capellans ja ordenat bisbe: "Deixeu-me ser el vostre amic. Us demano un vot de confiança"
Fotos de l'ordenació episcopal de Mons. Novell
Mons. Xavier Novell: "Hem de fer d'aquesta diòcesi una terra de sants"
Avui a la 1 del migdia s'ha celebrat la roda de premsa del nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell i Gomà, que ha dit que intentarà "ser un bisbe sorprenent". L'ha presentat el periodista de Catalunya Ràdio i director de la revista del bisbat Solc, Francesc Cano.
Mons. Xavier Novell al diari Ara: "Per què Déu ha vinculat l’acte sexual a la procreació? Perquè aquest acte és important i té conseqüències."
Mons. Xavier Novell ha estat entrevistat per Joan Serra pel diari Ara. En l'entrevista publicada avui, aborda temes d'actualitat com el preservatiu o el paper de la dona a l'Església. La reproduïm:
El consideren una persona atractiva. Què li sembla?
No ho he descobert ara. Hi havia gent que ja m’ho deia. Miri, sóc així. Sóc atractiu i ¿això em pot portar algun problema? Ja me n’ha portat algun a la vida. ¿Això em pot servir perquè altres persones m’escoltin més que si fos una persona poc atractiva? Ho he d’aprofitar.
El fa sentir incòmode que l’etiquetin com la versió catalana de Georg Gänswein, Il Bello Giorgio, secretari personal de Benet XVI?
No és el que m’agrada més. No sóc vanitós. Orgullós, sí, i aquest és un pecat que he de corregir. A ell li diuen Il Bello Giorgio, un qualificatiu propi de sortir al Cuore, i a mi em diuen el Malaguanyat, que és més de conversa de carrer entre dues senyores, sense gaire glamur. Prefereixo que em diguin el Malaguanyat que Il Bello Xavier.
El bisbe més jove de l’Estat es considera una persona conservadora?
Si ser conservador vol dir estimar l’Església, estic encantat de ser conservador. Si ser progressista vol dir estar ben obert a totes les novetats perquè l’anunci de l’Evangeli pugui arribar a tothom, estic encantat de ser progressista.
Les dones tenen un paper secundari a l’Església?
Em sembla que el paper de la dona a l’Església és extraordinari. Hi ha dones que estan fent una feina molt més important que, fins i tot, el mateix ministeri episcopal. A les parròquies hi ha més dones catequistes que homes. A les institucions de caritat hi ha més dones que no pas homes. Les dones no tenen un paper secundari a l’Església.
Un bisbe tan jove entén el valor del preservatiu per combatre les malalties de transmissió sexual?
El millor mètode perquè no hi hagi malalties de transmissió sexual és evitar les relacions promíscues i que la relació sexual estigui en el marc del matrimoni o d’una parella estable. Als joves els hem de dir que no cremin etapes, que no comencin a tenir sexe abans d’haver descobert que això va vinculat a un amor que suposa entregar-se per sempre. On hi ha hagut molta promiscuïtat, també hi ha hagut molta sida. Per què Déu ha vinculat l’acte sexual a la procreació? Perquè aquest acte és important i té conseqüències. La divulgació del preservatiu sense una formació adequada, tal com semblen que diuen els estudis, provoca un augment d’embarassos no desitjats.
El bisbe Traserra a punt per "sumar" a la parròquia de sant Esteve de Granollers
Avui és el dia de Mons. Xavier Novell i de la diòcesi de Solsona
Mons. Xavier Novell: "Aquell que no dedica un temps generós a l'Estimat, a poc a poc perd l'amor que l'havia impulsat a arriscar-se"
Grans frases de Mons. Xavier Novell i Gomà, bisbe de Solsona (1969)
1 “Sempre, encara que a vegades misteriosament, evangelitzen més els cristians que viuen en comunió que els que viuen franctiradors”
2 "Aquell que no dedica un temps generós a l'Estimat, a poc a poc perd l'amor que l'havia impulsat a arriscar-se"
3 "Vull intentar que tots els capellans se sentin valorats, que el presbiteri estigui unit i content"
4 “Claveu en el vostre cor la fidelitat a Crist a través de la seva Església”
5 “Sé que és visiblement molt més fructífer acostar la gent a Crist en l'Església que no pas sense l'Església”
6 “L'oració ha canviat la meva vida”
7 “La pregària em sosté. Si no reso, tot comença a anar malament”
8 "Estic convençudíssim que Crist és l'únic salvador i que és la veritat"
9 "Primer, viure santament"
10 "Els que volem anunciar a Crist hem de donar testimoni, ser gent exemplar, que desperti interrogants"
Com comunicava l'Església de Solsona en el moment del canvi de pontificat del 1977?
A dos dies de l'ordenació episcopal i presa de possessió de Mons. Xavier Novell (12 de desembre a les 16:30 a la Catedral), ens ha caigut a les mans el full diocesà del 19 de març del 1977. Una data interessant per copsar un moment de canvis episcopals dins de l'Església de Solsona d'aquells dies. En aquell Full hi trobem els aires del postconcili i, per exemple, com l'actual rector de Cardona, Mn. Antoni Guixé, explica l'Evangeli del fill pròdig d'una manera amena i prop era. També ens sorprenem amb una crítica de la violència als camps de futbol i hi trobem, també a tall d'exemple, un “diàleg obert”, el qual compta amb aportacions d'opinió de diferents fidels del bisbat de Vic i Solsona. Era el moment en què el bisbat de Solsona, també mitjançant aquell full diocesà, s'acomiadava de Mons. Josep Bascuñana, bisbe de Solsona, després de 12 anys i mig. El Dr. Bascuñana, com l'anomenaven, havia substituït Tarancón el 21 de maig de 1964 i havia hagut de cedir, per “motius de salut”, la jurisdicció de la diòcesi el 7 de gener de 1975, tot i conservar-ne la titularitat, a mans de Mons. Joan Martí i Alanis, bisbe de la Seu d'Urgell. El 19 de març del 1977, i just després d'una greu intervenció quirúrgica, el Dr. Bascuñana rebia “El nostre comiat” en el full diocesà. En ell s'hi remarcava “l'herència del pontificat taranconià, l'efervescència del postconcili i la fallida de tantes esperances.” S'afegia que havien estat temps “força durs i difícils, més plens de sofriments que de goigs, Déu vulgui que positius perquè de cara al Regne no hi ha llavor infecunda. Com sigui, és hora de l'agraïment i, tal vegada, del perdó. És l'hora de l'abraçada entre pare i fills. És l'hora del comiat que sempre dol, per freda que de vegades pugui semblar l'Església, o per reservat que sigui el nostre tarannà solsoní”.
L'escrit “El nostre comiat” acabava així: “Podríem fer ara el recompte de les seves visites pastorals, dels seus favors, de la seva bondat... No ho farem. Ens limitarem a recordar-nos d'una cosa que és la que més directament ens afecta: que el nostre full diocesà Vic-Solsona va veure la llum sota el seu pontificat i que sempre que li havíem demanat la seva col·laboració escrita, no ens l'havia negada mai. Benvolguts lectors: Pregueu amb nosaltres pel Dr. Bascuñana i pel futur de la diòcesi de Solsona ara que es disposa a rebre el seu nou prelat definitiu. Dr. Josep Bascuñana: Adéu-siau!
L'Església de Solsona, per tant, estava a punt d'acollir l'arribada del bisbe Miquel Moncadas.
El director del Full Diocesà de Solsona durant dècades, l'il·lustre Mn. Climent Forner,
donava ànima a tots els seus escrits i de quina manera. No només per la seva profunda vàlua espiritual sinó també per la seva riquesa lèxica, pel seu bon humor i per la seva esperança. En l'article de la contraportada d'aquell dia escrivia: “Sovint m'he trobat amb algú que m'ha demanat: -Què fan el Dr. Espert, el Dr. Miralles... Encara són vius?- L'altre dia em vaig perdre ben a gratcient pels verals de Solsona, melic d'enlloc, en una mena d'excursió sentimental cap al passat. Aprofitant les hores vagaroses de què disposava entre una reunió i una altra (els
capellans, deia Mn. Armengou, el judici final ens trobarà en una reunió), vaig arribar-me fins a Sant Bernat, la Canal, el Castellvell (…) nius de records tan íntims com el foc a terra d'una casa de pagès a l'hivern i tan llunyans com passatges de l'Antic Testament. I cedint a un impuls de ca
ritat, d'agraïment i de curiositat (tot sigui dit), vaig visitar, entre altres, el Dr. Espert i el Dr. Miralles. De què són vius, i ben vius, gràcies a Déu, en dono fe. Xacrosos, però lúcids. Absents i presents alhora en el nostre món. Fidels com una soca. Adolorit l'un, cec l'altre, porten amb suprema elegància espiritual la creu de la vellesa i de la solitud, s'encomanen a Déu, s'alimenten de recordances, sofreixen molt d'esperit a causa del daltabaix dels nostres dies, però s'assemblen a l'ancià Simeó: no perden l'esperança sobrenatural, confien en el ressorgiment de l'Església, en la salvació del món. Advertim, amb motiu del Dia del Seminari, que gairebé tots els capellans que avui correm pel bisbat havíem passat per les seves mans de superiors i professors. Ells eren el Seminari. Ells són les ombres vivents d'aquella santa casa -el Turó de Sant Magí- que, deserta de vida, és ella mateixa una ombra del que havia estat”.
El conseller nat Dr. Ramon Espert
Mn. Climent Forner el presentava així: “Dr. Ramon Espert i Bu
rgés. Fill de Berga, 87 anys fets. La seva mare venia cacauets. Canonge xantre de la Santa Església Catedral Basílica. Professor del Seminari, jubilat. Predicador incansable. Conseller nat. Té una minyona que el cuida. Carrer Llobera, 9 2. Solsona. Tel (93) 811 10 52”.
Després d'aquesta presentació, Mn. Climent recollia fragments d'una conversa mantinguda amb l'il·lustre Dr. Espert. Deia coses com aquestes:
-Miri, ara tancat a casa. El dolor, aqueixa creueta que Déu m'ha regalat
. Però em passa el temps sense adonar-me'n. Em dedico a recollir fets, anècdotes, escrits, fent fitxers... Tinc encara potser més de cent carpetes grans, eh, que són d'articles de revistes, retallats, oi, i col·leccionats, però amb el seu índex.
-M'agradaria que la “fulla”, oi, portés més coses de l'Església, coses que són pel bé de l'Església, que tenen ressò universal, i que la premsa no en parla. I parlar més del Sant Pare, res, algunes cosetes del Sant Pare.
-La situació del món, la veig molt malament. L'arrel de tots els mals d'avui és l'espantosa crisi de fe. Aquesta crisi és deguda a la manca d'oració. Però també a la inversa: no es prega per manca de fe. Ara, que tinc esperança perquè confio en la providència de Déu que no pot fallar en l'Església.
-Pels informes que tinc, crec que vindrà de seguida. Aviat, nou bisbe.
El fervor del Dr. Miquel Miralles
Mn. Climent Forner l'introduïa així: “Dr. Miquel Miralles i Casals. Fill de Cardona. 85 anys i mig. Canonge mestrescola, jubilat. Des del 1921, quan tenia 29 anys, al Seminari: Vicerector, Rector i, en l'actualitat, Rector honorari. Professor jubilat. Predicador fervorós. Mn. Josep Subirana li fa com de pigall. Seminari Conciliar de Solsona (Lleida). Tel. (93) 811 01 00”.
Com en el cas del Dr. Espert, Mn. Climent Forner, no sabem si amb gravadora o apuntant, reflectia sobre el paper fragments de la conversa amb el Dr. Miralles. En reproduïm una petita part:
-Bé, anar fent... Cego sí, però per la resta, vaig passant... Fa nou anys, nou anys!, que no m'hi veig. Com en diuen d'això del sucre... la diabetis, just la diabetis... No, no, no m'ha costat d'acceptar aquesta contrarietat perquè ja em vaig posar en mans de Nostre Senyor el moment que em van dir que potser quedaria cego.
-Oh, miri, ara pregar i sofrir. Reso el rosari, estic bastant a la capella, entre els companys... El temps no el trobo llarg, no, no. Cada dia celebro la santa missa. La dic de memòria. La de la Mare de Déu.
-Espero i demano a Déu Nostre Senyor que els senyors bisbes que ens donin siguin realment ben exemplars, i que sobretot que els capellans es posin ben bé a l'altura d'un capellà, que s'hi posin ben bé, és a dir, que estimin de debò a Déu Nostre Senyor.
Mons. Xavier Novell: "L'oració em sosté. Si no reso, tot comença a anar malament"
Tiene 41 años, es doctor en Teología, ingeniero técnico agrícola y, cuando reciba, este domingo, la ordenación episcopal y tome posesión de la diócesis de Solsona, será el obispo más joven de España. Don Xavier Novell es antiguo scout, un sacerdote que disfruta orando y celebrando la Eucaristía (se levanta a las 5:30 para rezar y alimentarse espiritualmente), y, sobre todo, es un amigo de Cristo y un evangelizador incansable
¿Cuál será su prioridad como nuevo obispo de Solsona?
Lo reza el lema episcopal que he escogido: Todo hacia la evangelización. Lo primero que quiero desarrollar con los sacerdotes, religiosos y laicos, es anunciar el Evangelio. Evangelizar no es sólo hablar de Jesucristo, sino ayudar a las personas a encontrarse personalmente con Él, para que puedan seguirle y tener una vida santa. Muchos han oído hablar de Dios y han sido instruidos en la vida cristiana, pero viven como paganos. Así que, al principio, tenemos que ayudarlos a conocer a Cristo.
Y esto, ¿cómo se hace?
Primero, viviendo santamente. Los que queremos anunciar a Cristo tenemos que dar testimonio, ser gente ejemplar, que despierte interrogantes. El segundo paso es, con quien se pregunte por qué vivimos así, dar razón de nuestra fe:Vivo así porque creo en Jesús, porque Él me ha dado una vida nueva. Tercero: si la persona se interesa, decirle:Ven, y verás cómo se puede creer en Él. Hemos de tener una pequeña fórmula, sin excentricidades, para que la persona con inquietud de conocer al Señor pueda decir: Si existes, quiero creer en Ti. Pueden ser pasajes del Evangelio en los que Jesús se encuentra con personas concretas, ratos cortos de oración... Todo, con mucha paciencia, en oración, respetando la libertad, sin forzar, dejando que Dios encuentre su momento con cada uno.
¿Qué dificultades se va a encontrar?
El profundo proceso de secularización de la diócesis, que afecta a no pocos bautizados. Las formas y el contenido de la evangelización son a veces percibidas como un cristianismo fundamentalista, por personas alejadas y de Iglesia, que creen que hay que presentar un humanismo respetuoso para no ser invasores.
Monseñor Iceta y monseñor Munilla han encontrado dificultades de puertas para adentro. ¿Cree que también le tocará a usted?
Ya han empezado a hacerlo. Hay sacerdotes que creen que pertenezco a una generación que ha vuelto a vestirclergyman, es crítica con el Vaticano II y se enmarca en una oleada conservadora, preconciliar, etc. Éstas son acusaciones falsas, fruto de prejuicios. Soy hijo del Vaticano II y no he conocido otra cosa. Visto como pide la Iglesia, porque ella lo pide y porque hoy la Iglesia necesita ser visible en sus sacerdotes. Llevamos mucho tiempo de anonimato. Quien crea que el Vaticano II no está convencido de que tenemos que rezar más y ser más santos, que diga dónde lo pone. Durante mucho tiempo se ha realizado una acción pastoral que ha marcado a muchos, pero no funciona. Yo he reconocido mis errores y he cambiado para ceñirme a la evangelización. Nuestra labor es evangelizar, no hacer acciones socioculturales.
¿Debe la Iglesia en Cataluña tomar partido por la causa nacionalista?
No es acertado explicar la secularización de Cataluña desde la clave nacionalismo sí, nacionalismo no. Lo nuestro es anunciar el Evangelio, que la gente pueda creer en el Señor, recibir sus sacramentos y eso les ayude a vivir de modo ejemplar; es que la sociedad se convierta y todos se sepan hijos de Dios y hermanos entre sí. Y que, cuando los laicos construyan la sociedad, actúen para que sea lo más parecida al reino de Dios. Nuestra labor no es ser sustento ideológico de una facción política, ni fomentar una opinión nacionalista o pro-unión con el resto de España. Si nos hemos equivocado, se debe más a un intento por cambiar la fe cristiana para adaptarla a la mentalidad secularizada de hoy. Hay sacerdotes y obispos que han hecho opciones políticas, pero si sufrimos es porque no pocos sacerdotes piensan que la Iglesia tiene que cambiar el Evangelio para adaptarse a la mentalidad de la gente.
Si fuese una persona alejada y le preguntase quién es Cristo para usted, ¿qué respondería?
Que es mi Señor, que da sentido a mi vida. Me ha invitado a una amistad personal con Él, que se nutre de diálogo en la oración, en la escucha y meditación de su Palabra, al celebrar la Eucaristía, al abrirle mi corazón y explicarle lo que me pasa, mis dificultades, mis deseos, las personas que se confían a mí... La oración ha cambiado mi vida. Yo era un joven hijo de una pastoral muy comprometida, pero con poco conocimiento personal de Cristo. Me centraba en el yo: Yo que lo intento, que lo consigo, que vivo mis miserias. Y cuando abrí la puerta de la oración para dejarle hablar a Él y vivir en mí, mi vida cambió. La oración me sostiene. Si no rezo, todo empieza a ir mal.
Entrevista de José Antonio Méndez
La idea que connecta el bisbe Deig, el bisbe Traserra i el bisbe Novell
L'Escola de Formació de Laics: La millor realitat pastoral nascuda durant el pontificat del bisbe Deig
Mons. Antoni Deig i Clotet, bisbe de Solsona del 1990 al 2001, va veure néixer l'Escola d'Agents de Pastoral Juvenil el 1999. Va creure-hi i va fer tot el que estava a la seva mà per fer-la possible. A més, en deixar el bisbat, va voler que no només fos una escola per formar agents de pastoral per a joves, sinó que va voler que s'obrís a tots els laics passant a anomenar-se, simplement, Escola d'Agents de Pastoral. El primer director de l'escola va ser el nou bisbe, Mons. Xavier Novell, que va encapçalar aquesta oferta de formació teològica i espiritual del 1999 al 2006.
L'arribada del bisbe Jaume Traserra (2001) va servir de nou impuls per a l'escola. Es va oferir des del començament a fer de professor i predicador de recessos i exercicis espirituals i va veure créixer l'escola i els fruits que ha donat. En aquests més de 10 anys d'existència hi han passat un centenar d'alumnes que s'han convertit en fidels compromesos i preparats per ajudar a delegacions o parròquies de forma molt decisiva. Per tant, es complia l'objectiu de l'escola: fomentar el compromís cristià fidel i perseverant de laics que ara, juntament amb els consagrats, estan sostenint, impulsant i renovant la pastoral d'algunes parròquies i de les institucions diocesanes.
Explica el nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, que “es pot afirmar, sense vacil·lacions, que els signes de renovació i vitalitat que en aquest inici de mil·leni es veuen a la Diòcesi de Solsona provenen de l'Escola de Formació de Laics”.
El 2006, el pare de Mons. Xavier Novell, l'ara diaca permanent Joan Novell i Balagueró, prenia el relleu com a director de l'escola, que el 2007 passaria a anomenar-se Escola de Formació de Laics. Seria l'últim canvi de nom per anar-se adaptant als nous reptes i exigències. Va ser, per tant, el moment en què el bisbe Jaume Traserra va constituir canònicament l'Escola de Formació de Laics de la Diòcesi de Solsona. D'aquesta manera la idea es consolidava i fortificava definitivament.
Una escola en permanent evolució
Els canvis de nom reflecteixen el que estava passant en aquesta realitat viva. L'Escola de Formació de Laics, durant 11 anys, ha anat obrint-se més i adaptant-se als nous temps, sempre amb un objectiu clar: formar laics no només teològicament sinó també espiritualment. No podia ser que una escola de formació de laics deixés de banda la pregària, aquest motor de la vida cristiana. I per aquest motiu, s'han fet recessos i moltes pregàries, explorant les diverses maneres d'adreçar-nos a Déu.
L'Escola de Formació de Laics va passar de ser una formació restringida a unes edats i realitzada a Solsona, a ser, actualment, una realitat, per a tots els majors d'edat cristians, que s'ha anat descentralitzant i adaptant al territori. A més, l'Escola de Formació de Laics sempre ha volgut romandre oberta a tots els fidels i ha ofert conferències o actes molt positius. Destaquem, a tall d'exemple, la vinguda a Solsona de Mons. Lluís Ladària, arquebisbe-secretari de la Congregació per la Doctrina de la Fe que va impartir la conferència “Crist, únic salvador de la humanitat”.
La innovació en l'Escola de Formació de Laics
Moltes de les noves iniciatives pastorals que s'han iniciat a la diòcesi durant els últims 10 anys han estat apreses o impulsades des de l'escola o amb alumnes, exalumnes o professors de l'escola. Els nous temps reclamen noves i imaginatives formes d'Evangelització, i aquest aspecte ha estat present des del principi. Per això, projectes com el “Torneu de la part de Déu”, les “catecolònies”, els cursos Alfha, la consolidació de recessos i exercicis espirituals, han tingut continuïtat, en part, gràcies a l'acció constant i de qualitat dels laics formats en aquesta Escola.
El bon ambient que es palpa ha estat motiu d'alegria per a tots els alumnes i exalumnes. Han participat sens dubte d'una família unida i il·lusionada per portar la Bona Nova a tothom. Segons el bisbe Jaume Traserra “no es tracta tant de felicitar-los per la bona feina feta com de projectar de cara al futur l'extensió de l'Escola als arxiprestats on encara no s'ha fet present l'oferta i la proposta de formació de fidels”.
Nova etapa amb la Teresa Gené (2010)
Aquest 2010 la Teresa Gené, una alumna de la primera promoció (1999-2001) ha pres, per voluntat del bisbe Traserra, la direcció de l'Escola de Formació de Laics després de 8 anys de delegada de joventut. La Teresa resumeix molt bé l'esperit de l'escola quan diu: “L’objectiu prioritari és ajudar a viure a consciència i en profunditat l’ésser cristià”. Actualment l'Escola té dues seus, una a Tàrrega amb uns 25 alumnes, i una a Solsona amb uns vuit.
La nova directora afegeix que “Només qui coneix el Crist el pot estimar i qui l’estima, transmet tot allò que comporta una relació vital amb el Senyor: joia, esperança, pau, amor, comprensió, saviesa... I totes aquestes coses, no són les que necessita urgentment el nostre món avui?”.
En definitiva, l'Escola de Formació de Laics de la diòcesi de Solsona connecta el bisbe Deig, amb el bisbe Traserra i tots dos bisbes amb el nou cap de l'espiscopat, Mons. Xavier Novell. Una iniciativa molt positiva que ha aportat fruits concrets com per exemple: 1 exalumne ha estat ordenat prevere, un altre ha rebut les ordes de diaca a l'espera de ser ordenat capellà, 3 exalumnes han estat ordenats diaques permanents, 17 exalumnes són membres integrats a diferents delegacions, associacions i fundacions diocesanes, etc., etc.
Els projectes de l'Escola de Formació de Laics no s'aturen. Queda molta tasca per fer i segur que tenint com a nou bisbe el que ha estat director 7 dels 11 anys de l'Escola, se seguirà impulsant aquesta realitat. Com desitja Mons. Novell, aquesta escola seguirà sent aquella que “tot ho encamina cap a l'evangelització”. I com recordava en una carta des de Roma el 25 de febrer del 2003: “Quan ara fa anys vàrem imaginar el projecte dels agents de pastoral, pensàvem en nomenaments, en títols, en responsabilitats... Després ens vàrem convèncer que el millor nomenament era escoltar del Senyor mateix el “Vine i segueix-me”.
Saber renunciar
El "tots som u" de Rac1
Entrevista a Francesc Cano: "L'Església de Catalunya acabarà tendint cap a una publicació única"
Entrevista – Josep Àngel Colomés (Va ser publicada a inici d'octubre al setmanari Celsona Informació, que actualment compta amb 7.000 lectors segons l'últim baròmetre de la comunicació i la cultura)