Entrevista a Josep Puntí, 23 anys de carrera musical. Va actuar a l'Sputnik de Solsona el divendres 17 de setembre. Abans Adrià Puntí i més abans líder dels Umpah-pah. En el concert va recordar que fa uns anys va plorar d'amor per una noia de Solsona tot i que ara ja no recorda el seu nom. Avui la primera part de l'entrevista.
“La música en català està passant un molt, molt, molt, molt, molt mal moment, però molt. Ho estan dissimulant de la “a” a la “z”. Crec que la diagonal que estan fent el sociopolítics... No saben per on tocar. És qüestió d'interessos.”
“El català, com jo el penso, sent el sentiment de català d'una manera o d'una altra”.
“Tinc unes cèl·lules ancestrals que no només són catalanes i això ja bé en el disc dur. No, no, no, no, no, no. Què és això: Campana sobre campana, campana sobre la una... El surrealisme està present. Sóc català de socarrel. Catalunya se sent i se sent. I no hi ha res més. Ho sent qui pot escoltar. Encara que no tinguis l'audició del tot molt bona, Catalunya se sent i se sent”
“El leitmotiv, ja que toco a l'Sputnik, i sona rus, és el que una persona va dir: Avui és un dia gran. Avui és un gran dia. Carai quin dia. Ho deia Joan Capri. El meu germà que sóc jo, abans que morís Capri, vaig gaudir d'aquesta persona. El Joan Capri va fer molta cultura de la que ens agrada. El tarannà és molt important. Des de la primera gira com a Pep a la llarga, cada vegada que tocava la cançó Muriel deia això: Avui és un gran dia, un dia gran, un dia d'aquells que se'n diu: Carai, quin dia. I era en honor a Joan Capri.”
“En un concert canto les cançons depenent de la gent que vingui, no de la quantitat sinó del feedback. Jo no ho tinc preestablert. Depèn de la reacció causa-efecte amb el públic perquè l'últim que vull és avorrir.”
Frase curiosa: “Qui pateix gaudeix. Això és un fet físic i metafísic”
“Ploro de sentiment i no de Calimero”
2a part entrevista a Josep Puntí (exAdrià). Creu que Michael Jordan és l'esportista més important de la història i per això volia començar el concert a l'Sputnik a les 23, pel número de Jordan.
“Sóc creatiu i si alguna cosa sóc és perfecte, fins que em mori. Tinc una percepció del que és la calentor. Saps per on vas. Pots fer la finta adequada. Jo tinc la fórmula de l'èxit i ja en tinc prou.”
“Quan el Felipe González va arribar al Govern li van dir: només pots fer servir tres aigües, cinc de Malavella i quatre cacaolats. L'altre, no ho toquis. Penso que l'Estatut i aquest autogovern són una fal·làcia pura, dura i que costa de pair.” “Tampoc vull carregar-me les institucions d'aquest país, però uh, uh... al final se'ls hi veu el “plumero”... No sé si m'has entès, eh.”
“A mi sí que m'interessa la política, no com d'altres que utilitzen la pel·lícula, la política, i diuen que no volen saber-ne res. Jo sí que vull saber-ne. Jo vaig a tocar el crostó. Sense fer mal, però amb tota la...”
“L'altre dia estava tan fumut i que em vaig mirar la pressió. Resulta que estava perfecte. Des de llavors em trobo més bé.”
“Portem molts anys en el món de la música. La gent es pensa que les coses es fan amb dos dies. I no es fan amb dos dies.”
“Jo faria cada segon 23 diaris. Treballar, treballar, treballar, il·lusió i entusiasme. Tot està fet.”
“Les noies m'agraden de lluny. Intento tenir un marge de distància perquè de lluny m'agraden gairebé totes i de la vora ja no tant.”
Frase curiosa: “L'aigua de Canaletes a vegades porta Vodka.”
