dimecres, de maig 26, 2010

A més de retallades fa falta il·lusió

Recordo molt bé i amb molta intensitat el 2003, el moment en què el Barça havia d'afrontar unes eleccions complicades ja que el club es trobava en una situació delicada tant a nivell esportiu com econòmic. Com sabem, al final va ser Joan Laporta i el seu equip qui va triomfar. El seu projecte es basava en sensatesa -en mirar de redreçar positivament els comptes del club-, així com també en generar i recuperar la il·lusió -el reflex més clar d'això era Ronaldinho-.

Ara, malauradament en el nostre país, falta un projecte, que a més d'algunes retallades segurament necessàries, ens plantegi alguna il·lusió, alguna esperança. La metàfora de l'esport a la vida és bona perquè tant en un lloc com en l'altre, sense il·lusió no es pot caminar.

Ronaldinho, amb el seu somriure i amb el seu esforç, es va convertir en el millor jugador del món i el Barça, a la temporada 2003-2004, malgrat no guanyar la lliga, va tenir una recuperació espectacular respecte al curs anterior i va acabar segon amb una segona volta magnífica. A més, també hi havia signes evidents que la marxa econòmica tornava a trobar el nord de la situació. I tot això en només 1 any. Ronaldinho visualitzava la il·lusió i, malgrat uns primers mesos durs, el canvi ja era present i augurava molts i bons resultats.

També recordo el 2008, quan Joan Laporta penjava d'un fil després d'algunes crisis i d'haver perdut dues lligues pels pèls. En aquell moment va aconseguir aguantar, es va salvar i Guardiola va conduir l'equip més gloriós que mai no hagi vist el Barça, amb un planter esplendorós i amb un espectacle fantàstic.

I és que sense il·lusió no es pot viure i tot projecte necessita il·lusió per recuperar confiança i credibilitat. El Barça ho va aconseguir. Per què no ho podem aconseguir nosaltres com a societat? Crec que apareixerà algun projecte nou que aportarà aquestes solucions i aquestes il·lusions que necessitem. Si gent que estima el Barça ho va aconseguir, gent que estima la nostra societat ho aconseguirà. N'estic segur.