Emili
Que la pregària és essencial no només ho reflecteixen els místics en els seus escrits sinó també Jesús en múltiples versets del Sermó de la muntanya. Avui la secció 5, 6 i 7 de sant Mateu, que presenta Josep Àngel Colomés, sobretot tracta de la confiança amb Déu.
Bona nit Josep Àngel
Josep Àngel
Bona nit Emili, com estem
Emili
Molt bé.
L'Evangeli diu que tothom qui demana obté. Jesús ens diu que no em de tenir vergonya o por de demanar coses al Pare.
Josep Àngel
Així és Emili, els versets del 7 al 11 d'aquest capítol 7 de sant Mateu ens mostren la misericòrdia de Déu amb les persones. Jesús diu que si nosaltres, que no som pas cap model de bondat, sabem donar coses bones als nostres fills, molt més el nostre Pare del cel en donarà als qui li'n demanin.
La pregària es fonamenta en tres aspectes: humilitat, confiança i esperança. I el model de pregària, el Pare Nostre, ens invita a fer la voluntat de Déu. Jesús no es cansa de repetir: demaneu, i Déu us donarà. Cerqueu i trobareu. Truqueu i us obriran.
Sens dubte, aquestes paraules són una mostra més que Déu és amor. Per això, val la pena seguir les indicacions de la primera carta de sant Joan: estimem-nos els uns als altres perquè l'amor té el seu origen en Déu, i tot el qui estima és fill de Déu i té amb Ell una relació personal i viva.
I d'aquesta relació neixen pregàries no només per a aconseguir fites personals o per donar gràcies per coses que ens passen a nosaltres mateixos. La pregària és una acció apta per parlar d'aquells que estimem i d'aquells que són enemics nostres.
Ens tornem a fixar en la primera carta de sant Joan:
Si veus que el teu germà comet un pecat que no mena a la mort, prega per ell i Déu li donarà la vida. (1 JOAN 5, 16)
I és que confiar en Déu i en la intercessió de Maria i dels sants és la millor garantia per superar les proves de tot tipus que ens esperen. No sabem com serà demà, ni demà passat, però podem encomanar-nos humilment i amb confiança.
Tornant encara a la primera carta de sant Joan (1 JOAN 5, 15), ens adonem de la força de la fe en Déu quan se'ns diu:
Si sabem que ens escolta sempre que li demanem qualsevol cosa, sabem que ja tenim allò que li hem demanat.
Sant Joan Maria Vianney ens dóna una mica més de llum des del seu sermó de la pregària quan ens diu:
Veiem moltes vegades que el Senyor no ens concedeix de seguida el que li demanem; això ho fa perquè el desitgem amb més ardor, o perquè apreciem millor el que val. Tal retard no és una negativa, sinó una prova que ens disposa a rebre més abundantment allò que demanem.
Però, ens podem preguntar, què demanar-li? Recordem que, sobretot, allò que demanem és la voluntat de Déu i aquesta no sempre és senzilla. En el Parenostre diem: faci's la vostra voluntat. Ara bé, si la prova és gran, també serà gran l'ajuda que rebrem de Nostre Senyor, no ho dubtem.
Que la pregària és essencial no només ho reflecteixen els místics en els seus escrits sinó també Jesús en múltiples versets del Sermó de la muntanya. Avui la secció 5, 6 i 7 de sant Mateu, que presenta Josep Àngel Colomés, sobretot tracta de la confiança amb Déu.
Bona nit Josep Àngel
Josep Àngel
Bona nit Emili, com estem
Emili
Molt bé.
L'Evangeli diu que tothom qui demana obté. Jesús ens diu que no em de tenir vergonya o por de demanar coses al Pare.
Josep Àngel
Així és Emili, els versets del 7 al 11 d'aquest capítol 7 de sant Mateu ens mostren la misericòrdia de Déu amb les persones. Jesús diu que si nosaltres, que no som pas cap model de bondat, sabem donar coses bones als nostres fills, molt més el nostre Pare del cel en donarà als qui li'n demanin.
La pregària es fonamenta en tres aspectes: humilitat, confiança i esperança. I el model de pregària, el Pare Nostre, ens invita a fer la voluntat de Déu. Jesús no es cansa de repetir: demaneu, i Déu us donarà. Cerqueu i trobareu. Truqueu i us obriran.
Sens dubte, aquestes paraules són una mostra més que Déu és amor. Per això, val la pena seguir les indicacions de la primera carta de sant Joan: estimem-nos els uns als altres perquè l'amor té el seu origen en Déu, i tot el qui estima és fill de Déu i té amb Ell una relació personal i viva.
I d'aquesta relació neixen pregàries no només per a aconseguir fites personals o per donar gràcies per coses que ens passen a nosaltres mateixos. La pregària és una acció apta per parlar d'aquells que estimem i d'aquells que són enemics nostres.
Ens tornem a fixar en la primera carta de sant Joan:
Si veus que el teu germà comet un pecat que no mena a la mort, prega per ell i Déu li donarà la vida. (1 JOAN 5, 16)
I és que confiar en Déu i en la intercessió de Maria i dels sants és la millor garantia per superar les proves de tot tipus que ens esperen. No sabem com serà demà, ni demà passat, però podem encomanar-nos humilment i amb confiança.
Tornant encara a la primera carta de sant Joan (1 JOAN 5, 15), ens adonem de la força de la fe en Déu quan se'ns diu:
Si sabem que ens escolta sempre que li demanem qualsevol cosa, sabem que ja tenim allò que li hem demanat.
Sant Joan Maria Vianney ens dóna una mica més de llum des del seu sermó de la pregària quan ens diu:
Veiem moltes vegades que el Senyor no ens concedeix de seguida el que li demanem; això ho fa perquè el desitgem amb més ardor, o perquè apreciem millor el que val. Tal retard no és una negativa, sinó una prova que ens disposa a rebre més abundantment allò que demanem.
Però, ens podem preguntar, què demanar-li? Recordem que, sobretot, allò que demanem és la voluntat de Déu i aquesta no sempre és senzilla. En el Parenostre diem: faci's la vostra voluntat. Ara bé, si la prova és gran, també serà gran l'ajuda que rebrem de Nostre Senyor, no ho dubtem.