Emili
L'arbre bo dóna fruits bons, així ha titulat avui Josep Àngel Colomés la secció 5, 6 i 7 de Sant Mateu.
Cada setmana, a través del Sermó de la muntanya, Jesús ens recorda com hem d'actuar en la nostra vida quotidiana. Avui, Jesús ens parla de l'arbre i els seus fruits.
Bona nit Josep Àngel
Josep Àngel
Bona nit Emili, què tal
Emili
Podríem dir que el Barça actual és fruit d'un arbre bo?
Josep Àngel
Crec que sí, Emili, Josep Guardiola va canviar el xip del Barça, va transmetre transparència, intensitat, esforç, integritat, en un equip, en un arbre, que s'havia anat torçant malgrat ser molt bo. De campions d'Europa a perdre, en alguns aspectes, el to, el joc i, al final, els resultats.
És una bona metàfora el Barça de Guardiola. Si bé Jesús ens parla de què a una persona la podem conèixer pels fruits, també és cert que una persona pot millorar en la seva vida de cada dia encara que, de moment, els seus fruits siguin una mica dubtosos. Pot saber el mateix que ahir però tenir una actitud diferent avui, més constructiva, més positiva, més d'equip, més generosa. Per tant, no podem descartar ningú.
Jesús sempre espera el canvi. Recordem la paràbola del fill pròdig. Malgrat fer-s'ho tot malbé, el Pare espera el fill rebel amb els braços oberts. I és que la misericòrdia de Déu és tan gran que recordar les paraules "lent per al càstig i ric en l'amor" ens aporta consol, molt consol.
A més, també en paraules de Jesús, a vegades, la pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l'edifici.
Per tant, no podem menysprear ningú. Hem de ser pacients, humilment pacients. Qui sap si aquell trapella acaba sent un sant. Qui sap si aquella noia de vida dissoluta acaba sent una santa.
Els camins de Déu són inescrutables i el gran fruit de la persona és aquest camí que va fent durant la vida cap a la santificació. Hem estat cridats a ser sants, irreprensibles als ulls de Déu. Per això, la Verge Maria, que tants fruits ha donat a l'Església, és model i guia.
La mare de Déu, plena de senzillesa, plena d'humilitat, la beneïda entre totes les dones, ens va portar el fruit més beneït, el fruit del Déu fet home: Jesús.
Sí, ja estem al mes d'octubre, el mes del sant Rosari, en què tantes vegades repetim: beneït és el fruit del vostre ventre Jesús.
Si volem donar fruit, doncs, hem de fer com Jesús. Fer-nos humils treballadors de la vinya del Senyor, com per cert va dir Benet XVI el dia que el van fer Papa.
Humils i alegres. Si volem donar fruit hem d'anar vivint aquest procés de conversió permanent que reclama Jesús. Aquest camí de santificació.
I és que com deia St. Cebrià: Qui podria santificar Déu si és Ell mateix que santifica? Però inspirant-nos en aquesta paraula (del Levític) "Sigueu sants, perquè jo sóc sant", demanem que santificats pel Baptisme, perseverem en allò que hem començat a ser. I ho demanem cada dia, perquè rellisquem quotidianament i hem de purificar els nostre pecats amb una santificació constant. Recorrem, doncs, a la pregària perquè aquesta santedat continuï en nosaltres.
Cada setmana, a través del Sermó de la muntanya, Jesús ens recorda com hem d'actuar en la nostra vida quotidiana. Avui, Jesús ens parla de l'arbre i els seus fruits.
Bona nit Josep Àngel
Josep Àngel
Bona nit Emili, què tal
Emili
Podríem dir que el Barça actual és fruit d'un arbre bo?
Josep Àngel
Crec que sí, Emili, Josep Guardiola va canviar el xip del Barça, va transmetre transparència, intensitat, esforç, integritat, en un equip, en un arbre, que s'havia anat torçant malgrat ser molt bo. De campions d'Europa a perdre, en alguns aspectes, el to, el joc i, al final, els resultats.
És una bona metàfora el Barça de Guardiola. Si bé Jesús ens parla de què a una persona la podem conèixer pels fruits, també és cert que una persona pot millorar en la seva vida de cada dia encara que, de moment, els seus fruits siguin una mica dubtosos. Pot saber el mateix que ahir però tenir una actitud diferent avui, més constructiva, més positiva, més d'equip, més generosa. Per tant, no podem descartar ningú.
Jesús sempre espera el canvi. Recordem la paràbola del fill pròdig. Malgrat fer-s'ho tot malbé, el Pare espera el fill rebel amb els braços oberts. I és que la misericòrdia de Déu és tan gran que recordar les paraules "lent per al càstig i ric en l'amor" ens aporta consol, molt consol.
A més, també en paraules de Jesús, a vegades, la pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l'edifici.
Per tant, no podem menysprear ningú. Hem de ser pacients, humilment pacients. Qui sap si aquell trapella acaba sent un sant. Qui sap si aquella noia de vida dissoluta acaba sent una santa.
Els camins de Déu són inescrutables i el gran fruit de la persona és aquest camí que va fent durant la vida cap a la santificació. Hem estat cridats a ser sants, irreprensibles als ulls de Déu. Per això, la Verge Maria, que tants fruits ha donat a l'Església, és model i guia.
La mare de Déu, plena de senzillesa, plena d'humilitat, la beneïda entre totes les dones, ens va portar el fruit més beneït, el fruit del Déu fet home: Jesús.
Sí, ja estem al mes d'octubre, el mes del sant Rosari, en què tantes vegades repetim: beneït és el fruit del vostre ventre Jesús.
Si volem donar fruit, doncs, hem de fer com Jesús. Fer-nos humils treballadors de la vinya del Senyor, com per cert va dir Benet XVI el dia que el van fer Papa.
Humils i alegres. Si volem donar fruit hem d'anar vivint aquest procés de conversió permanent que reclama Jesús. Aquest camí de santificació.
I és que com deia St. Cebrià: Qui podria santificar Déu si és Ell mateix que santifica? Però inspirant-nos en aquesta paraula (del Levític) "Sigueu sants, perquè jo sóc sant", demanem que santificats pel Baptisme, perseverem en allò que hem començat a ser. I ho demanem cada dia, perquè rellisquem quotidianament i hem de purificar els nostre pecats amb una santificació constant. Recorrem, doncs, a la pregària perquè aquesta santedat continuï en nosaltres.