dilluns, de setembre 21, 2009

Superar les proves

Avui ha iniciat temporada Ràdio Estel i, amb ella, el nou programa de vespre amb l'Emili Pacheco i la Mercè Raga "Nits estel" -de dilluns a divendres de 20:30 a 22:30-. Servidor té l'oportunitat d'una secció anomenada "5, 6 i 7 de sant Mateu" que avui s'ha desenvolupat així:

Emili Pacheco: En la secció 5, 6 i 7 de Sant Mateu Josep Àngel Colomés reflexionarà sobre un text important de l'Evangeli ja que es tracta ni més ni menys que del Sermó de la muntanya. Són uns capítols importants que comencen per les benaurances i acaben amb la metàfora de la casa sobre fonament. Aquests capítols van impactar a Ghandi i a molta més gent perquè proposen un model de vida molt diferent al que a vegades la societat ens proposa. Josep Àngel Colomés ens desgranarà tot plegat del capítol 7 cap al 5, en una secció que, creiem, serà per a tots interessant, perquè hi veurem reflectida la nostra vida.

Bona nit Josep Àngel

JA Colomés: Bona nit Emili

Emili: Avui començarem parlant del contrast que ens proposa Jesús.

JA Colomés: Jesús ens diu que si fem cas de les seves paraules serem com l'home que basteix la seva casa fonamentant-la damunt la roca. Ni la pluja, ni les torrentades ni la força del vent poden contra aquesta casa. En canvi, si escoltem les paraules de Jesús però no en fem cas, som com l'home que basteix la casa damunt la sorra. A la que plou i vénen les torrentades la casa s'ensorra.

On passem? Escoltem les paraules de Jesús i en fem cas? O anem a la nostra? Som capaços de rectificar? Fer cas de Jesús vol dir plantar cara a les adversitats, a les contrarietats, als errors, reaccionant amb els mateixos sentiments de Jesús, aplicant les virtuts conegudes i superant les proves.

Qui sap superar les proves té la seva casa assentada sobre la roca. Qui encara no sap superar les proves ha de rectificar ràpidament i canviar de lloc. Deixar el bastiment sobre la sorra i posar el bastiment sobre la roca. No pot quedar-se en el mal ambient, en els llocs negatius, en els indrets que fan mal. Cal canviar de lloc, buidar-se d'allò dolent i passar a allò sublim.

Per això Jesús adverteix que cal escoltar les seves paraules i actuar en conseqüència. No només escoltar les paraules i quan hi ha una mala influència passar-nos a fer el contrari del que diu Jesús.

Jesús ens exhorta a ser forts i a acudir a Ell per assentar-nos en els valors sòlids, deixant cada vegada més lluny els líquids.

dissabte, de setembre 19, 2009

Rosari

Per què resar el Rosari? Tantes vegades m'hi he trobat resant-lo que respondre el perquè és ben senzill. El Rosari no és una reliquia del passat, és una pregària ben actual i que ens ajuda a meditar l'Evangeli i contrastar-lo amb la nostra vida.

El Rosari és:
+ Una pregària que uneix a les famílies.

+ Una oportunitat d'aprofundir en els misteris de la fe.

+ Un contrastar el goig, el dolor, la glòria de Jesús amb el que nosaltres ens passa i ens passarà.

Pregària senzillaÉs fàcil resar el Rosari. Sabem el Parenostre, sabem l'Avemaria i les anem repetint. No és un mer repetir, mentre repetim l'oració, tenim l'oportunitat:

+ De repassar i millorar la nostra vida
+ De recordar-nos dels que sofreixen i estar amb ells espiritualment
+ D'alegrar-nos del goig d'aquells que els van les coses bé

Quina pregària el Rosari! Si les famílies d'avui el tinguéssim més en compte i el preguéssim junts i units penso que aniríem millor.

dissabte, de setembre 12, 2009

Com aconseguir el domini propi?

Dominar-se a un mateix esdevé a vegades molt difícil. Un vici, una debilitat, pot convertir-se en l'enemic número 1 de nosaltres mateixos.

No és fàcil dominar-se. Podríem dir que tothom té una debilitat o una creu a corregir. El que sí que està clar és que hi ha persones que poden dominar-se i d'altres que no. Entre les que no, moltes, voldrien corregir-se per ser més lliures.

La llibertat no és només escollir entre una cosa o una altra, és no sentir-se esclau. Si algú, esclau d'alguna cosa, davant la possibilitat de fer-la o no, decideix fer-la, no és lliure gens ni mica. Per tant, la llibertat és més que fer o no fer alguna cosa.

Per aconseguir el domini propi calen dues coses: la primera, tenir per objectiu primordial superar l'esclavitud que es té; la segona, posar tots els mitjans que es tenen a l'abast per evitar l'esclavitud.

Cal pensar que una debilitat pot condicionar-nos. Per culpa d'un vici podem perdre tot o bona part de tot allò bo que tenim.

Passar del cercle viciós al cercle virtuós implica canviar hàbits, evitar amb força l'entorn que propicia caure en l'error, tenir una mentalitat optimista i no rendir-se. Per guanyar cal aixecar-se moltes vegades. Millor dit, sempre.

Per ser feliç cal ser lliure. I la llibertat és la voluntat dirigida cap al bé. Cap al bé comú i propi.

dimecres, de setembre 09, 2009

Minoria absoluta, NITSestel i l'Emili Pacheco

Les ràdios estan començant les seves respectives temporades. No n'estic pas moltíssim al corrent però el cert és que conec dos canvis que em semblen curiosos i interessants al mateix temps: desapareix de la graella de RAC-1 Minoria absoluta, un programa que ha ajudat molt al dial a poder ser la número 1 de Catalunya. Em sembla que el Toni Soler ha tingut molta imaginació juntament amb els seus companys i ara, ignoro què farà. De moment ha deixat una petjada important.

La novetat, per altra banda, és la presència de l'Emili Pacheco a Ràdio Estel conduint el programa de dues hores NITSestel que s'iniciarà el pròxim 21 de setembre. A l'Emili el coneixem del Paraules de vida de Catalunya Ràdio i de d'altres programes a Ràdio Estel. Ara tindrà el seu programa de dues hores i em sembla que farà pujar considerablement l'audiència de l'emissora.

Molts ànims Emili i a tot l'equip del programa!

dilluns, de setembre 07, 2009

www.aulafacil.com: una bona eina per progressar

La pàgina http://www.aulafacil.com/ ofereix una gran quantitat de cursos gratuïts. Ara més que mai, on tantes persones es veuen abocades a l'atur, pot ser una gran oportunitat d'autoformació. Hi ha cursos en molts aspectes, que ens poden enriquir molt mentalment i que ens poden ajudar a ser més fort de cara a poder-nos guanyar la vida dignament.

Penso que eines com aquesta pàgina, o llibres que ens puguin inspirar, val la pena valorar-los i aprofitar-los. No podem ser conformistes, hem de progressar per ser millors professionals, per estar més ben preparats.

dimecres, de setembre 02, 2009

L'entusiasme de confiar

Confiar avui en dia sembla que no pugui ser, però sense confiança no podem ser plenament feliços. La por al futur, la por a què els altres no es portaran com esperem, el desencís per les frustracions, són motius de desconfiança, però... sense confiança no crec pas hi pugui haver felicitat integral i pau benestant.

És magnífic l'evangeli de Sant Mateu (capítol 6) quan Jesús ens parla de la confiança en Déu. Ens diu que no passem ànsia per què menjarem o què beurem o què ens posarem. No valem més nosaltres que els ocells? Això no vol pas dir passar de tot sinó el contrari, confiar en aquells que confien en nosaltres i confiar que tirarem endavant malgrat els malgrats posant el que haguem de posar de la nostra part. Rectificant les vegades que sigui necessari. Tenint paciència (també amb nosaltres).

És tan evident que la confiança es pot perdre... Però també és cert que la confiança es pot recuperar. I que la necessitem. A vegades fem multitud de coses, multitud d'esforços, multitud d'accions i res. Cap fruit... aparentment. Però com diu també Jesús al final de l'Evangeli de Sant Joan després que els deixebles passessin tota la nit pescant sense resultat: "Caleu la xarxa a la banda dreta de la barca i n'hi trobareu". I sí, es veu que la hi van calar i no podien amb tots els peixos que hi havia.

A vegades el fruit arriba quan estem a punt d'abandonar. Potser és perquè confiem més en Déu, perquè tinguem més tenacitat, més fe. Són les proves que cal superar. Què en treu la persona de guanyar el món si perd la felicitat? Què en treu la persona de viure si no pot confiar en ningú? I n'hi ha de gent amb qui confiar, també n'hi ha. Sí!

Hem de confiar, també en nosaltes mateixos. Sí, malgrat els cops tan durs que ens planteja la vida, hi ha esperança. La creu de Jesús va portar a la vida plena. Les creus que passem són motius també per sentir el dolor que porta incorporat l'esperança. Vivim el dolor amb esperança i donarem testimoni d'amor veritable.

La mort no és pas l'últim estadi d'aquesta vida, n'estic segur. No ho puc veure però intueixo que n'hi ha molts que em veuen, que volen el nostre bé des de l'altra banda del barri. Sí, fins i tot ens somriuen... Vicent Ferrer ho deia així: la mort? O estàs aquí, o estàs allà.